Forum Sociologia: la professora Carmen Nieves

Text de la professora Carmen Nieves sobre la legitimització de les diferències socials a través de la cultura escolar:

"La escuela, sobre la base de una igualdad de partida, afecta a todo el mundo, juzga a todos y otorga a cada uno un lugar dentro de las jerarquías escolares, estructuradas en torno a la doble función del sistema escolar: la socialización en los valores culturales dominantes de la sociedad y la distribución de la mano de obra. La ideología presente en la cultura escolar enseña a los estudiantes a ver el fracaso como algo individual que resulta de su escasez de habilidad, desarrollando unos principios que priorizan las diferencias y divisiones en términos de rendimiento académico; consecuentemente, el sistema de enseñanza se encarga de transformar las diferencias y desigualdades extraescolares en desigualdades reales de aprendizaje o de capital cultural.De esa manera, la igualdad formal, que rige los principios y las prácticas escolares, ha servido para enmascarar, más que para superar, las desigualdades reales ante la enseñanza y la cultura enseñada y exigida.
La cultura escolar no sólo se basa en la igualdad de oportunidades, sino también en el otorgamiento del valor de la excelencia como fórmula de justificación de las diferencias y de la jerarquización; la promoción escolar y la movilidad social van indisolublemente unidas a la implantación de la igualdad formal.La asimilación del principio de la igualdad de oportunidades por parte de los clientes del sistema escolar, asociado al de la promoción individual, es fundamental en relación con la reproducción y el mantenimiento social, a través de la justificación individualizada de los fracasos, los logros y las opciones escolares.Por tanto, la aceptación de estos principios por parte del alumnado es esencial en el proceso de legitimación de la cultura escolar."


Aportació personal:

Segons la meva opinió, el sistema educatiu que impera als nostres dies es un clar reflex de la nostra societat, ja que l’escola no funciona al marge d’aquesta sinó que es fonamenta d’ella. És més, l’escola reprodueix el món dels adults per garantir-ne la supervivència.

És per això, que crec fermament que l’escola s’ha convertit en un producte de consum més quan, en realitat, l’educació hauria de ser un bé públic a l’abast de tothom. Aquesta concepció de l’educació com a producte de consum sorgeix quan creem escoles o universitats privades, la qual cosa produeix desigualtats socials i diferencies pel fet que només uns pocs podran permetre’s accedir-hi. La diferència per voler accedir a una escola pública o privada és que a la modernitat era per qüestió de sous, mentre que ara a la postmodernitat és per una qüestió d’eficàcia, és a dir, creure que els més bons són els centres privats.

A més a més, he de dir que la majoria dels centres escolars, com a conseqüència del sistema educatiu imperant actualment, en lloc de fer persones competents han fet persones competitives. No treballem de forma conjunta i global cooperant el uns amb els altres sinó que som àvars. No obstant això, l’escola pública, que no treballa com una empresa, sí ha tingut amb compte a l’individu per tal de crear en primer lloc persones i seguidament professionals.

En definitiva, cal mencionar que malgrat el voluntarisme d’alguns sectors preocupats per aquestes desigualtats no es pot fer res, ja que la societat s’encarrega de discriminar segons la dinàmica de la seva pròpia estructura social. Però si realment es pretén canviar aquesta concepció, s’hauria de: fer un treball conjunt per tal de crear un projecte educatiu de centre o, fins i tot, de tota una comunitat; crear ciutadans fonamentats en les qüestions cíviques per tal que siguin crítics, imaginatius i capaços; que el sistema educatiu no depengui del sistema polític ni econòmic que governi en aquell moment; i, per descomptat, es necessitaria un vertader sistema comprensiu i inclusiu per tal d’aconseguir l’esperat canvi cap a un sistema democràtic i igualitari.