Unitat didàctica d'una cançó

INTRODUCCIÓ

En aquest treball, farem una unitat didàctica per ensenyar una cançó a nens del segon cicle d’educació infantil, és a dir, infants de cinc anys. Per dur-ho a terme, dividirem l´ activitat en cinc sessions de trenta a quaranta-cinc minuts, tenint en compte que cada setmana es realitzaran tres sessions.

L’espai on es realitzaran les sessions serà l’aula pròpiament dita dels nens o, en tot cas, en una aula especialitzada en música. Es col•locaran les taules a un costat per tenir espai per realitzar les representacions i coreografies de la cançó.

Materials que es necessitaran:
-Llapis de colors per acolorar la fitxa que donarem als nens es necessitaran.
-Maquillatge de color negre i blanc per pintar les cares als nens dels animals protagonistes de la història de la cançó, és a dir, gats i conills.
-Instruments: piano i/o flauta dolça.

La cançó que cantarem i representarem es titula Marcel i Martí. La història tracta sobre dos animals, un gat i un conill, que es troben tot sols però llavors, encara que són molt diferents per la seva raça, es fan amics. La cançó és la següent:

“Un gatet que es diu Marcel
vol trobar amb qui jugar.
Un matí es va trobar
un conill que es diu Martí.
Dos animals que són molt distints es
fan grans amics. Marcel i Martí. Fi”

Els objectius didàctics d’aquesta cançó són:
-La temàtica de la cançó tracta el valor de l’amistat i l’acceptació a la diversitat cultural, ja que dos animals tan diferents com són un gat i un conill poden arribar a ser amics sense tenir en compte les seves diferències.
-També utilitzarem la cançó per parlar sobre aquests animals, on viuen, què mengen, etc.

En definitiva, la realització d’aquesta cançó ens donarà la oportunitat de fer una tasca multidisciplinar, on es tractaran diferents àrees; plàstica, medi i música. A més, els nens, d’una manera divertida i original, seran capaços de memoritzar, interpretar, relacionar conceptes, cantar i fer una petita coreografia de manera autònoma. Objectiu últim de l’educació infantil, és a dir, desenvolupar nens capaços de realitzar de manera autònoma el major nombre de coses possible atenent a la seva edat.

OBJECTIUS

Com ja sabem, en totes les unitats didàctiques, dins les quals es troben les activitats que es porten a terme als centres, comparteixen la mateixa finalitat: ser educatives i tractar de potenciar al màxim totes les capacitats del nen, partint des de les pròpies característiques del nen, i en conseqüència, atenent a la diversitat que ens trobarem a dins de l’aula. Pensem que aquest, és un aspecte clau i de gran actualitat a la majoria de centres de l’estat espanyol. Per aquest motiu, creiem fermament que el respecte a la diversitat l’hem de tractar i inculcar-ho als al•lots des de ben petits. Així doncs, l’activitat musical proposada en aquest treball, té com a temàtica principal l’acceptació a la diversitat.

Com tota unitat didàctica, per a que resulti profitosa i educativa, ha de treballar una sèrie d’objectius prèviament establerts. Dins d’aquests objectius, s’integra la finalitat d’assolir tres tipus de coneixements: els actitudinals (fan referència al comportament i a la predisposició de l’alumne), els procedimentals (fan referència a als procediments o metodologies que s’han de portar a terme) i els conceptuals (fan referència als purament teòrics). Aquests tres tipus de coneixements, en l’actualitat, es consideren necessaris per igual. Els objectius que es tractaran són els següents:

-Ajudar a la formació d’una imatge ajustada i positiva a través del moviment i de la interacció amb els altres.
-Assolir seguretat emocional i afectiva per establir vincles personals d’afecte dins la vida del grup.
-Reconèixer la identitat i característiques dels altres, aprenent a acceptar-les i valorar-les positivament, rebutjant les actituds discriminatòries.
-Comprendre, acceptar i posar en pràctica les normes per jugar, a més de participar en la seva regulació, valorant la seva necessitat per al bon funcionament.
-Participar activament i mostrant plaer per interpretar, cantar i ballar.
-Millorar el control de la postura aconseguint un major control del to, l’equilibri i la respiració i adaptació del to i de la postura a les característiques de l’objecte.
-Descobrir i experimentar gestos i moviments com a recursos corporals per a expressar i comunicar-se, mostrant confiança en les pròpies possibilitats expressives.

ORGANITZACIÓ DE LES SESSIONS

Sessió 1:
En aquesta primera sessió, explicarem als nens que farem una cançó i la mostrarem sencera amb l’acompanyament d’un piano i la coreografia corresponent. Llavors, explicarem el significat de les paraules desconegudes per a ells i els demanarem que han entès de la història de la cançó i si pensen que es possible l’amistat entre un gatet i un conill. D’aquesta manera, establirem un debat en referència a aquest tema. Desprès d’això, explicarem als nens que l’amistat no depèn de les característiques físiques o d’on viuen. A més a més, per dinamitzar l’activitat repartiríem dibuixos amb els protagonistes de la nostra història (un gat i un conill) perquè els pintin.

Sessió 2:
En aquesta segona sessió, ensenyarem als nens la primera estrofa de la cançó
què és la següent:

“Un gatet que es diu Marcel
vol trobar amb qui jugar [...]”

Els passos a seguir són:
1.Llegir les frases sense ritme ni entonació (mínim quatre vegades).
2.Comprovar que tothom entén el significat de les paraules.
3.Repetir aquest fragment acompanyant-lo amb palmes (mínim quatre cops).
4.Repetir una altra vegada aquest fragment utilitzant “la” per les notes blanques i
“li” per les notes negres (mínim quatre vegades).
5.Ara dramatitzarem aquesta part de la cançó fent-lo amb diferents entonacions. Per
exemple: amb veu greu i aguda entre d’altres (mínim dos vegades).
6.Ara cantarem l’estrofa introduint la entonació corresponent. A més, dibuixarem amb
la mà l’altura de les notes (mínim cinc vegades).
7.Una vegada feta la cançó entonada, introduirem la coreografia d’aquesta part
(mínim quatre cops).
8.Finalment, interpretarem i cantarem tota l’estrofa (mínim tres vegades).

Sessió 3:
En la tercera sessió, ensenyarem als nens la segona estrofa de la cançó què és la següent:

“[...] un matí es va trobar
un conill que es diu Martí [...]”

Els passos a seguir són:
1.Recordatori de la darrera sessió.
2.Recitar les frases sense ritme ni entonació (mínim quatre vegades).
3.Preguntar a tots els nens si han entès el significat de les paraules.
4.Repetir aquest fragment sense entonar acompanyant-lo amb palmes (mínim quatre
vegades).
5.Repetir una altra vegada aquest fragment utilitzant “la” per les notes blanques i
“li” per les notes negres (mínim quatre vegades).
6.Dramatitzar aquesta part de la cançó fent-lo amb diferents entonacions. Per
exemple: amb veu greu i aguda entre d’altres (mínim dos vegades).
7.Ara cantarem l’estrofa introduint la entonació que li pertoca. A més, traçarem
amb la mà l’altura de les notes (mínim cinc vegades).
8.Una vegada feta la cançó entonada, introduirem la coreografia d’aquesta part
(mínim quatre vegades).
9.Finalment, interpretarem i cantarem tota l’estrofa (mínim tres vegades).

Sessió 4:
En la quarta sessió, ensenyarem als nens la tercera estrofa de la cançó què és la següent:

“[...] dos animals que són molt distints es
fan grans amics. Marcel i Martí. Fi”

Els passos a seguir són:
1.Recordatori de la darrera sessió.
2.Recitar les frases sense ritme ni entonació (mínim quatre vegades).
3.Preguntar a tots els nens si han entès el significat de les paraules.
4.Repetir aquest fragment acompanyant-lo amb palmes (mínim quatre cops).
5.Repetir una altra vegada aquest fragment utilitzant “la” per les notes blanques i
“li” per les notes negres (mínim quatre vegades).
6.Dramatitzar aquesta part de la cançó fent-lo amb diferents entonacions. Per
exemple: amb veu greu i aguda entre d’altres (mínim dos vegades).
7.Ara cantarem l’estrofa introduint la entonació que li pertoca. A més, traçarem
amb la mà l’altura de les notes (mínim cinc vegades).
8.Una vegada feta la cançó entonada, introduirem la coreografia d’aquesta part
(mínim quatre vegades).
9.Finalment, interpretarem i cantarem tota l’estrofa (mínim tres vegades).

Sessió 5:
En aquesta última sessió, cantarem i interpretarem la coreografia de tota la cançó introduint l’entonació. Per a la realització d’això, ens proveirem d’un piano o una flauta per tal de fer l’acompanyament musical.

A més, per fer-ho més dinàmic i captar l’atenció dels nens, els caracteritzarem
pintant-los la cara de gats i conills al igual que nosaltres.

Nota: Cal tenir amb compte que, a l’hora d’ensenyar la cançó als nens, les explicacions podran patir algunes modificacions (repetir o acurtar ) atenent a les necessitats dels alumnes.

CONCLUSIÓ

En conclusió, podem afirmar que aquesta unitat didàctica és multidisciplinar uneix la plàstica, la música juntament amb l’expressió corporal.

La temàtica de la cançó és un tema d’actualitat a l’aula, ja que avui en dia hi ha una gran diversitat d’alumnes i tenim que reforçar la unió de tots ells, l’acceptació a la diversitat. Poden assolir l’afirmació de que per molt diferents que puguin ser dos persones poden arribar a un enteniment de forma natural.

L’activitat està programada per a nens de cinc anys que d’una manera divertida aprendran nous conceptes, memoritzaran, interpretaran la melodia i una petita coreografia de manera autònoma.


Fotografies de la coreografía

Les qualitats del so

1. Inventa dos o tres activitats per mitjà de les quals es treballi cadascuna de les quatre qualitats del so.

A) L’ALTURA O TO


Indica si el so és greu, agut o mitjà, i ve determinat per la freqüència de l'ona sonora. Amidem aquesta característica en cicles per segons o Hertz (Hz). Perquè els humans puguem percebre un so, aquest ha d'estar comprès en la franja de 20i 20.000 Hz. Per sota tenim els infrasons i per damunt els ultrasons.


Activitat 1:El musicoterapeuta agafarà qualsevol instrument que tingui a mà com per exemple una flauta, un piano o un carilló entre d’altres. Però, en cas que no en tingui, podrà fer servir la seva pròpia veu. D’aquesta manera elegirà dos sons: un de greu, per exemple Do; i un altre d’agut, per exemple La. Una vegada tot llest i els infants l’atenguin, el musicoterapeuta dirà als nens: <>. I llavors dirà als nens: <>.

Activitat 2: El musicoterapeuta, es prepararà un CD amb diferents sons greus i aguts com per exemple: la botzina d’un gran vaixell o camió on l’altura sigui greu; i, d’altra banda, la sirena d’una ambulància o cotxe de policia on l’altura sigui agut. Una vegada tot llest i els infants l’atenguin, el musicoterapeuta dirà als nens: <>. I llavors dirà als nens: <>.

Activitat 3: El musicoterapeuta es proveirà de vuit campanes amb el so de cadascuna de les notes de l’escala musicals, és a dir, de Do a Do’. En petit grup, el mestre repartirà una campana a cada nen i es posaran un al costat de l’altre de més greu a més agut. Un altre nen, tindrà una barita i quant aquest li doni al cap dels seus companys, començant per primer fins a l’últim, a qui l’hagi donat haurà de fer sonar la campana. D’aquesta manera, s’adonaran que existeix una escala musica que ells mateixos estan representant. Una vegada tot llest i els infants l’atenguin, el musicoterapeuta dirà als nens: <>. El mestre, demanarà un voluntari que farà de director de l’orquestra i dirà: <>.


B) LA INTENSITAT

És la quantitat d'energia acústica que conté un so, és a dir, el fort o suau d'un so. La intensitat ve determinada per la potència, que alhora està determinada per l'amplitud i ens permet distingir si el so és fort o feble. Els sons que percebem han de superar el llindar auditiu (0 dB) i no arribar al llindar de dolor (140 dB). Aquesta qualitat l'amidem amb el sonòmetre i els resultats s'expressen en decibels (dB) en honor al científic i inventor Alexander Graham Bell.

Nombre Intensitat
Piano Pianíssimo (ppp)/ Més suau que piano
Pianíssimo (pp) / Molt suau
Piano (p) / Suau
Mezzo piano (mp) / Mig suau
Mezzo forte (mf) / Mig fort
Forte (f) / fort
Fortíssimo (ff) / Molt fort
Forte fortíssimo (fff)/ Més fort que fortíssim

Activitat 1:El musicoterapeuta agafarà qualsevol instrument que tingui a mà com per exemple una flauta, un piano o un carilló entre d’altres. Però, en cas que no en tingui, podrà fer servir la seva pròpia veu. D’aquesta manera farà dos sons: Un de fort i un de fluix. Una vegada tot llest i els infants l’atenguin, el musicoterapeuta dirà als nens: <>. Amb la qual cosa, per mitjà del moviment, associaran que amb un so fort han de pisar de manera forta en terra, mentre que amb un so fluix, han de pisar fluix el sòl.

Activitat 2:El musicoterapeuta agafarà qualsevol instrument que tingui a mà com per exemple una flauta, un piano o un carilló entre d’altres. Però, en cas que no en tingui, podrà fer servir la seva pròpia veu. D’aquesta manera farà dos sons: Un de fort i un de fluix. Una vegada tot llest i els infants l’atenguin, el musicoterapeuta dirà als nens: <>. Amb la qual cosa, per mitjà del moviment, associaran que un so fort és un cercle gran mentre que, un so fluix és un cercle petit.


C) TIMBRE


És la qualitat que permet distingir la font sonora. La veu pròpia de cada instrument que distingeix entre els sons i els sorolls. Cada cos sonor (fusta, metall, pell tibada, etc.) vibra d'una forma diferent provocant ones sonores complexes que ho identifiquen. Per exemple, no sona de la mateixa manera un clarinet que un piano encara que interpretin la mateixa melodia.

Activitat 1: El musicoterapeuta es proveirà d’un CD en el que diferents instruments toquin la mateixa melodia per exemple una guitarra, una flauta, una caixa xinesa etc. Llavors, el mestre dibuixarà amb guix de colors un cercle en la mà de cada nen i aquest hauran de seguir el seu contorn amb el dit sense sortir-se. D’aquesta manera, el nen haurà de distingir els diferents timbres alhora que treballa l’habilitat motriu fina. Una vegada tot llest i els infants l’atenguin, el musicoterapeuta dirà als nens: <<>>.

Activitat 2: El musicoterapeuta es proveirà de diferents instruments com ara: flauta, maraques, tambor, pandereta, etc. Una vegada els tingui, els farà sonar, un per un, sense que els nens els puguin veure. Aquests, hauran d’endevinar de quin es tracta i la mestra li donarà. Quan tothom en tingui, faran una filera i caminaran per tota la classe tocant cadascun el seu instrument alhora que canten una cançó. D’aquesta manera, una vegada tot llest i els infants l’atenguin, el musicoterapeuta preguntarà als nens: <> i li donarà al nen que ho endevini. I Així amb cada instrument. Una vegada tots en tinguin un, el mestre dirà als nens: <>.


D) DURADA


És el temps durant el qual es manté un so. Aquesta qualitat està relacionada amb el temps de vibració de l'objecte. Podem escoltar sons llargs, curts, molt curts, etc. Està determinada per la longitud d'ona, que indica la distància entre el principi i el final d'una ona completa (cicle).


Activitat 1: El musicoterapeuta agafarà qualsevol instrument que tingui a mà com per exemple una flauta, o qualsevol instrument de vent. Però, en cas que no en tingui, podrà fer servir la seva pròpia veu. D’aquesta manera farà dos sons: Un de curt i un de llarg. Una vegada tot llest i els infants l’atenguin, el musicoterapeuta dirà als nens: <>.

Activitat 2: El musicoterapeuta, es proveirà d’uns quants instruments com ara: flauta, caixa xinesa, maraques, castanyoles, piano etc. El mentre, els farà sonar de manera que els seus alumnes hagin de dir-li si es tracta d’una durada llarga, amb la qual cosa hauran d’estirar-se tot el que pugin cap a munt fent-se llargs, o si es tracta d’una durada curta, amb la qual cosa hauran de posar-se de genolls fent-se curtets. D’aquesta manera farà dos sons: Un de curt i un de llarg. Una vegada tot llest i els infants l’atenguin, el musicoterapeuta dirà als nens: <>. Amb la qual cosa, mitjançant el moviment, associaran la durada llarga amb ser alts i la durada curta amb fer-se petits.


2. Fes un exercici global en el que es pugui treballar les quatre qualitats del so alhora.

El musicoterapeuta buscarà o inventarà un conte que tingui com a protagonistes dos personatges per exemple un elefant i una papallona. Un d’ells, l’elefant, ha de ser gran i fort perquè representi: l’altura, el to de veu greu; el timbre, un timbre masculí; la durada, un temps llarg; i, la intensitat, ha de ser fort. I l’altre, la papallona, que ha de ser petita i fràgil perquè representi: l’altura, el to de veu agut; el timbre, un timbre dolç de dona; la durada, un temps curt; i, la intensitat, ha de ser fluixet. Els nens tindran que identificar el so de cadascun dels personatges tot i interpretant-los per mitjà del moviment. De manera que, quan es parli sobre o de l’elefant, els nens hauran de distingir-lo movent-se de manera estirada, amb passos llargs i pisant fort en terra. Mentre que si el mestre parla sobre o de la papallona, els nens hauran de caminar de manera delicada i, per tant, de genolls (indicant què són petits i baixos), amb passos curts i pisant de puntetes (de manera fluixa en terra). Amb la qual cosa, associaran, per mitjà del moviment, les quatre qualitats del so i les seves variacions amb un tipus d’animal o l’altre alhora que l’interpreten.

D’aquesta manera, una vegada tot llest i els infants atenguin, el musicoterapeuta contarà als nens el següent conte canviat la seva pròpia veu segons el personatge perquè els nens l’interpretin amb el moviment: <<(aquí es parla de l’elefant, per tant, els nens han de fer el moviment corresponent) Era se una vegada un elefant molt gran molt gran que sempre anava tot sol perquè tothom li tenia por. L’elefant, mai havia fet mal a ningú i era molt bo, però els altres animals del bosc li tenien por perquè era molt gran, tenia una veu molt greu i cada vegada que caminava feia tremolar la terra perquè era molt fort. L’elefant, estava molt trist perquè no tenia amics però un dia, mestre anava passejant pel bosc, (aquí es parla de la papallona, per tant, els nens han de fer el moviment corresponent) es va trobar amb una papallona que li va seure a la punta de la trompa. L’elefant li va preguntar: (amb veu greu) Què no hem tens por? (aquí es parla de la papallona, per tant, els nens han de fer el moviment corresponent) I la papallona, que era molt petita i delicada, li va dir: (amb veu aguda) no te tinc por perquè t’he vist des de amunt i se que ets bo. (Aquí es parla de l’elefant, per tant, els nens han de fer el moviment corresponent) L’elefant es va alegrar molt de tenir una amiga però no volia que els altres animals el tingueren por. (Aquí es parla de la papallona, per tant, els nens han de fer el moviment corresponent) Llavors, la papallona li va dir a l’elefant: (amb veu aguda) ja se que farem! T’ensenyaré a ser un elefant delicat perquè ningú te tingui por. (Aquí es parla de l’elefant, per tant, els nens han de fer el moviment corresponent) L’elefant, es va alegrar moltíssim i va treballar moltes hores i ho va fer amb molt esforç i constància. (Aquí es parla de l’elefant i la papallona alhora, per tant, els nens han de fer els moviments corresponents quan es parli de cadascun d’ells) Finalment, l’elefant va aprendre a ser tan delicat com la papallona encara que la veu la seguia tenint greu però tots els animals el van acceptar com era, van ser els seus amics i mai més el van tenir por gràcies a l’ajuda de la delicada papallona. Fi>>.