Los payasos de hospital

Holaaa Lucíaaa!!!

Primer de tot, donar-te les gràcies per compartir amb nosaltres la teva experiència personal sobre el teu germà.

La veritat és que 7 min. no pareixen gran cosa per a uns nens petits que realment ho pasen mal però millor això que res no?. Per aquest motiu hem d'agrair el magnífic treball que realitzen aquests voluntaris.

A mí, supòs que com a tothom, també m'ha arribat a emocionar el teu article. I més tenint amb compte que també tinc un cas personal. Us cont una mica damunt.

El meu novio, encara que llavors no el coneixia, quan era petit va patir una malaltia hereditària: Escerocitosis. Per mor d'això, cada dos per tres estava de metges de vegades per fer analítiques i de vegades ingresat. Finalment, el van haver d'operar a Palma on li van tallar de puna a punta de l'estòmac per treure-li el bazo i la besícula. L'operació va ser un èxit però durant tot el temps de recuperació, hagué de romandre a l'hospital. Avui dia, cada vegada que m'ho conta, el que més em recalca era lo feliç que es posava quan hi anaven els payasos a la seva habitació per contar-li chistes i alegrar-los una mica el dia.

A sí que com vegeu, els nens ho agraeixen molt. Tot el que sigui alegrar-los en aquests moments, a ells els hi fa oblidar per una estona la seva malaltia i com ja sabem, no hi ha res millor per a una bona i ràpida recuperació que l'alegria i l'optimisme. I gràcies a aquest voluntaris, d'això n'hi ha de sobra!

Per cert, el meu novio actualment està totalment recuperat i fa vida normal.

Aquí teniu l'enllaç a aquest artícle:

http://www.psicothema.com/psicothema.asp?id=3678

Nieves!!