En aquest treball, tractarem una qüestió que avui dia genera una gran polèmica ja que concerneix a tota la nostra societat. Ens referim a la problemàtica vinculada amb la rebel•lia del nostres joves. D’aquesta manera, tractarem temes com ara l’absentisme escolar, aspecte que va íntimament lligat amb el fracàs en la seva formació; la falta de respecte a l’autoritat (pares, professors i cossos de seguretat etc.); la desídia o falta d’interès i motivació a la formació acadèmica; i la precoç immersió en el consum d’estupefacients i alcohol, entre d’altres.
Com ja sabem, l’adolescència avui dia és molt difícil. Els canvis cada vegada es produeixen abans i els nostres joves sobretot al institut, ja que és el lloc on es concentra un gran nombre d’aquests, és el lloc idoni on han de demostren qui és el “capitosts” del grup. És per això, que l’agressió/coacció entre els propis alumnes sol ser el recurs més emprat per a demostrar qui és el “líder” de la classe. Cal destacar que el 60% dels alumnes, comet un delit abans de complir els 24 anys.
No obstant això, la culpa mai és només d’un sinó que si unim aquest anhel de lideratge juntament amb la reduïda o, de vegades fins i tot, nul•la autoritat per part dels pares juntament amb els videojocs i la programació televisiva que incentiven aquesta violència i fa als nens “insensibles” envers aquesta per consegüent, això dona lloc al que amb freqüència podem veure a les nostres aules, és a dir, agressions físiques i verbals. Però aquestes amb freqüència, no només es dirigeixen cap als propis companys “bulling” generant exclusió i discriminació social per qüestions de raça i condició social i/o sexual (la qual cosa provoca al nen ansietat, baixa autoestima i inclòs el suïcidi en cassos extrems), sinó també als professors als quals ja no se’ls hi te cap mena de respecte ni autoritat i, entre d’altres, l’absentisme escolar.
Aquest absentisme escolar, es produeix com a conseqüència de la desídia o falta d’interès/motivació per part del docent cap a l’escola i la seva pròpia formació. A més a més, nens amb 14 i 15 anys que no volen anar més a l’escola, es veuen amb l’obligació d’anar-hi (segons l’Educació Secundària Obligatòria) però tampoc poden treballar perquè encara no tenen l’edat permesa (16 anys). No obstant això, també cal destacar la creixent corrent que cada vegada s’està estenent més entre els nostres joves. Ens referim a les anomenades generacions “ninis”, és a dir, ni estudio ni treballo.
Per aquests motius, arribem a uns índex tan elevats d’absentisme escolar la qual cosa, al cap i a la fi, es tradueix en fracàs escolar que a Espanya es troba al 30% dels alumnes, essent el segon país Europeo amb major índex d’aquest. A més, aquesta desídia no fa referència únicament a l’escola, sinó també a aspectes de tipus humà i/o socials com ara la falta de cura del món que ens envolta la qual cosa està generant la falta de gent conscienciada per aquesta causa i, que per tant, substitueixi les velles generacions d’associacions com ara greenpeace.
En última instància, cal destacar una de les principals qüestions referent a la problemàtica que ens ocupa, com és la ràpida evolució que la societat ha experimentat en un breu espai de temps, ja que com tots sabem, feia vint anys estàvem supeditats baix la dictadura franquista del general Francisco Franco. No obstant això, amb la caiguda d’aquesta Espanya va obrir les seves portes cap a Europa tenint-lo com a punt de referent a seguir la qual cosa, ha generat un gran pas des de la màxima i severa autoritat cap a la consideració de la llibertat com a un dret essencial.
En definitiva, considerem que avui dia hi ha una gran falta de disciplina, autoritat i límits per part dels nostres joves. No obstant això, la família hauria de ser l’encarregada, en primera instància, de transmetre als seus fills els valors adequats sobre l’educació i inculcar-los-hi la norma social perquè la integri per tal que això es reflecteixi al col•legi i en la societat en general.
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Pensaments i Contextos Educatius Contemporanis. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Pensaments i Contextos Educatius Contemporanis. Mostrar tots els missatges
diumenge, 26 de desembre del 2010
¿Cómo era la escuela en tiempos de nustros padres o abuelos?
1. Haz una reflexión personal individual sobre las propias encuestas.
Es una realidad que los tiempos han cambiado, la sociedad ha ido evolucionando y los ciudadanos han tenido que adaptarse a las nuevas demandas que ésta impone. De la misma forma, la escuela y los profesores han tenido que modificar sus técnicas de enseñanza de manera que en el estudio realizado, he podido comprobar este cambio.
Los individuos encuestados en edades comprendidas entre los veinte y cuarenta años, han recibido una buena educación por parte de la escuela ya que, todos o casi todos, tienen estudios superiores al contrario que los encuestados en edades comprendidas entre cincuenta y ochenta años, que casi ninguno tiene estudios y su formación se finalizó entre los siete y nueve años para entrar en la vida laboral (en el caso de los hombres) o para ocuparse de las tareas del hogar (en el caso de las mujeres), ya que la sociedad era mayoritariamente pobre y no podían optar a una formación profesional.
Además, antiguamente era más importante, o al menos así lo demostraban los profesores, el tener una buena educación y respeto hacia los demás que no el tener una formación académica, es decir, saber matemáticas, lengua o inglés, lo cual favorecía que las personas no tuvieran opiniones propias y respetaran así la Iglesia y la dictadura Franquista que imperaba en aquellos tiempos. Para decir esto, me baso en el hecho de que no se imponían materias específicas. Sin embargo, hoy en día el profesorado se dedica más a culturizar al alumnado impartiendo materias específicas sin darle demasiada importancia a la educación en sí entendida como el respeto hacia los demás.
En mi opinión, habría que llegar a un término medio en el que, sin volver a lo de antes, cogiésemos lo mejor de los métodos antiguos de enseñanza de nuestros padres o abuelos y aplicarlos a las demandas de la sociedad actual.
Algunos de los aspectos más relevantes que caben destacar sobre el estudio de los encuestados son que, por un lado, las personas más longevas (60-80 años), iban a clase las niñas separadas de los niños y viceversa, disponían de menos recursos, eran castigados con maltratos físicos, los colegios eran públicos ya que los padres no podían permitirse uno privado, abandonaron la escuela a una temprana edad, entre otros y, por consecuencia, estas personas no obtuvieron ningún estudio académico.
Por otro lado, las personas más jóvenes (20-50 años), asistían a colegios mixtos, disponen de más recursos como esqueletos humanos, diccionarios, televisión o incluso ordenadores, en los castigos no se emplea la violencia sino que se trata de copiar o quedarse sin patio, los padres pueden permitirse llevar a sus hijos a colegios concertados y privados, la edad obligatoria de escolarización es hasta los 14 años y, por consecuencia, la mayoría de estas personas, han obtenido algún tipo de estudio académico medio o superior. Cabe destacar la clara evolución sufrida por el sistema educativo que a lo largo de los años que ha permitido la mejor formación académica de las personas logrando así profesionales más competentes en el mundo laboral.
En definitiva, pienso que si los jóvenes de hoy en día hubieran vivido y recibido el tipo de educación que se implantaba en el colegio en tiempos de sus padres o abuelos, se replantearían el dejar pasar la oportunidad que hoy estos les brindan para tener un futuro profesional mejor del que sus padres pudieron optar.
Es una realidad que los tiempos han cambiado, la sociedad ha ido evolucionando y los ciudadanos han tenido que adaptarse a las nuevas demandas que ésta impone. De la misma forma, la escuela y los profesores han tenido que modificar sus técnicas de enseñanza de manera que en el estudio realizado, he podido comprobar este cambio.
Los individuos encuestados en edades comprendidas entre los veinte y cuarenta años, han recibido una buena educación por parte de la escuela ya que, todos o casi todos, tienen estudios superiores al contrario que los encuestados en edades comprendidas entre cincuenta y ochenta años, que casi ninguno tiene estudios y su formación se finalizó entre los siete y nueve años para entrar en la vida laboral (en el caso de los hombres) o para ocuparse de las tareas del hogar (en el caso de las mujeres), ya que la sociedad era mayoritariamente pobre y no podían optar a una formación profesional.
Además, antiguamente era más importante, o al menos así lo demostraban los profesores, el tener una buena educación y respeto hacia los demás que no el tener una formación académica, es decir, saber matemáticas, lengua o inglés, lo cual favorecía que las personas no tuvieran opiniones propias y respetaran así la Iglesia y la dictadura Franquista que imperaba en aquellos tiempos. Para decir esto, me baso en el hecho de que no se imponían materias específicas. Sin embargo, hoy en día el profesorado se dedica más a culturizar al alumnado impartiendo materias específicas sin darle demasiada importancia a la educación en sí entendida como el respeto hacia los demás.
En mi opinión, habría que llegar a un término medio en el que, sin volver a lo de antes, cogiésemos lo mejor de los métodos antiguos de enseñanza de nuestros padres o abuelos y aplicarlos a las demandas de la sociedad actual.
Algunos de los aspectos más relevantes que caben destacar sobre el estudio de los encuestados son que, por un lado, las personas más longevas (60-80 años), iban a clase las niñas separadas de los niños y viceversa, disponían de menos recursos, eran castigados con maltratos físicos, los colegios eran públicos ya que los padres no podían permitirse uno privado, abandonaron la escuela a una temprana edad, entre otros y, por consecuencia, estas personas no obtuvieron ningún estudio académico.
Por otro lado, las personas más jóvenes (20-50 años), asistían a colegios mixtos, disponen de más recursos como esqueletos humanos, diccionarios, televisión o incluso ordenadores, en los castigos no se emplea la violencia sino que se trata de copiar o quedarse sin patio, los padres pueden permitirse llevar a sus hijos a colegios concertados y privados, la edad obligatoria de escolarización es hasta los 14 años y, por consecuencia, la mayoría de estas personas, han obtenido algún tipo de estudio académico medio o superior. Cabe destacar la clara evolución sufrida por el sistema educativo que a lo largo de los años que ha permitido la mejor formación académica de las personas logrando así profesionales más competentes en el mundo laboral.
En definitiva, pienso que si los jóvenes de hoy en día hubieran vivido y recibido el tipo de educación que se implantaba en el colegio en tiempos de sus padres o abuelos, se replantearían el dejar pasar la oportunidad que hoy estos les brindan para tener un futuro profesional mejor del que sus padres pudieron optar.
Les germanes Agazzi

Biografia:
Rosa (1866-1951) i Carolina Agazzi (1870-1945), van ser dos pedagogues italianes nascudes en Volengo, en la província de Verona. Ambdues van ser educadores formades en l'Escola Normal del Magisteri de Brescia, ocupant-se Rosa en l’Educació Bàsica i la seva germana, Carolina, en l’Educació infantil (fins a 6 anys d'edat).
Les Germanes Agazzi Van ser les fundadores d'un jardí infantil per a nens pobres prop de Brescia en el qual, van tractar de donar un ambient familiar i afectiu a l'educació infantil. El mètode derivat de la praxis educativa és denominat mètode de les Germanes Agazzi o de Mompiano, en honor a la ciutat on van desenvolupar-hi. Es tracta d'un mètode nascut de la crítica del mètode Fröbel, i que està basat en l'observació.
Mètode d’ensenyança:
El seu mètode d’ensenyança, es basa en respectar la llibertat, espontaneïtat del nen mitjançant el seu treball independent i la presentació de continguts a través d’activitats lúdiques. A més a més, opten per una disposició circular de la classe i tenen una cançó per a realitzar cada activitat.
El mètode Agazzi ha influït notablement en l'educació infantil italiana. Segons dades del ministeri d'educació italià es calcula que en 1948 el 74% de les escoles infantils italianes ho seguien. En Espanya la seva incidència és molt menor, si bé certs elements com l'ús de contrasenyes o el reconeixement d'una certa funció maternal de les educadores infantils els hi devem a les Agazzi.
Són àrees fonamentals del seu sistema:
- Educació sensorial: es desenvolupa ordenant-ho por colors, matèries i formes dels objectes.
- Instrucció intel•lectual: es basa en l’exploració del món i la percepció natural dels conceptes.
- Educació del sentiment: contra l’agressivitat. Es desenvolupa practicant la religió, l’educació física i l’educació moral.
Obres:
Rosa Agazzi publicà nombroses obres, entre les que es troben:
- Lingua Parlata, Brescia, Tipografia, editrice Queriniana, 1910.
- L´abbicci del canto educativo, Milán, Voce delle maestre di asilo, 1909, i un volumen, Brescia, Societá editrice “LA Scuola”, 1936.
- Bimbi cantante, 2° edició, Brescia, Impremta Geroldi, 1921.
- Come intendo el museo didattico, Brescia, Tipografia Queriniana, 2° edició, 1928.
- L´arte della poccole mani, 3° edició, Brescia, sociéta editrici “La Scuola”,1936.
- Il metodi italiani, gli asili e il metodo agazzi e Pascuali, en educazzione nacionale, desembre, 1926.
- Il metodo Agazzi-Pascuali. Programa di educazione infantile. En col•laboració con M. Boldini.
Principis educatius:
Els seus principis educatius són:
- Coneixement del nen a través de l'observació: el nen està dotat de poders capaços d'ajudar-li en el seu desenvolupament.
- Caràcter globalitzador: Mantenir el principi globalitzador en l'ensenyament dels nens petits.
- Valoració de l'activitat del nen: necessitat de “pensar fent” i “experimentant” d'aquesta manera arriben al raonament.
- Valor de l'alegria: joc lliure i ordenat en un ambient afectiu, que respecta els ritmes i necessitats infantils.
- Valor de l'ordre: ordre material, estètic, espiritual, moral, social i harmònic.
Tot això, està basat en l'ús intel•ligent de les coses, en l'educació del llenguatge i dels sentits a partir del contacte amb la naturalesa i els objectes, a través de dos instruments:
- El museu didàctic: consisteix en col•leccions variades de petites coses i
objectes, que nens i educadors van aportant. Aquests objectes, estan dotats de característiques de senzillesa i claredat, que els fan atractius per als nens i estimulen el joc i l'adquisició de coneixements importants com les formes, les grandàries o el volum.
-Les contrasenyes: són símbols intel•ligibles per als nens que ajuden a
ordenar la seva activitat i conservar l'ordre de les coses i de l'ambient.
Materials:
El mètode de la pedagogia agazziana es basa en l'ús intel•ligent dels objectes i de l'espai, a través d'activitats quotidianes que incorpora a l'escola i que provenen de la llar, rescatant el valor educatiu de totes elles. El més característic de la didàctica agazziana ho trobem en els materials que utilitza. Enfront de la rigidesa dels materials froebelians i montessorians, el seu mètode utilitza materials “vius” i variats, enriquint-se contínuament. Aquests materials estan formats per tots els elements que els nens aportin, objectes que recullen de l'entorn, que els interessen, els seus “tresors”. Amb ells configuren el “Museu del pobre”. A partir d'aquest material realitzen les activitats d'aprenentatge: treballant les qualitats dels objectes; classificant; ordenant; agrupant; diferenciant, etc. treballant al mateix temps el sensorial i el cognitiu, en un ambient afectiu i proper.
Aportacions a l’educació infantil:
L'aportació d'aquestes dones a l'educació Parvularia va ser, sens dubte, el mètode Agazziano, que pretén formar nens capaços d'actuar per iniciativa pròpia, i que va ser instaurat en Brescia (Itàlia), en l'any 1894, i duc el nom d'Asil de Mompiano. Aquest és un mètode molt econòmic, degut al fet que s'utilitzaven materials assolibles en qualsevol nivell socioeconòmic (principalment utensilis d'ús diari).
El seu principal interès és la salut, la higiene, la cultura física i el llenguatge. “Preparar per a la vida fent viure”. En l'Asil de Mompiano es començava el dia, amb la higiene personal. Els grups eren heterogenis pel que els nens més grans s'encarregaven d'implicar l'aigua i d'ajudar als més petits a desvestir-se i de repartir-los els sabons i la roba. En els primers dies els nens no es valien per si sols, però després, la mestra només havia de rentar-los el pèl i tallar-los les ungles, i això només als més petits. Gràcies a aquestes activitats diàries s'assolia, l'hàbit de lavabo diari, que els nens es cuidessin entre ells i principalment a si mateixos.
Per últim, dintre de les activitats diàries, cal destacar les labors domestiques, en les quals, els petits havien de realitzar activitats tals com: posar la taula, rentar la ceràmica, a més de mantenir l'horta escolar, per a assolir hàbits de treball i bona conducta.
Programes i serveis culturals i d'oci per als infants d'Eivissa i Sant Joan
Bona tarda amics!
En aquesta entrada, vull dixar contància d'un altre treball que vam realitzar les meves companyer i jo a l'asignatura Pensaments i Contextos Educatius Contemporanis. Es tracta d'un treball d'investigació presentat mitjançant dos Powers Points que tracten sobre els serveis i programes culturals i d'oci per a nens d'infantil a la ciutat d'Eivissa i al poble de Sant Joan.
En aquesta entrada, vull dixar contància d'un altre treball que vam realitzar les meves companyer i jo a l'asignatura Pensaments i Contextos Educatius Contemporanis. Es tracta d'un treball d'investigació presentat mitjançant dos Powers Points que tracten sobre els serveis i programes culturals i d'oci per a nens d'infantil a la ciutat d'Eivissa i al poble de Sant Joan.
Serveis i programes per a infants d'Eivissa i Sant Joan (1ªpart)
View more presentations or Upload your own.
Paraules Dolces...

Hola a tots i totes!!
En aquesta nova entrada, volia exposar un altre treball realitzat per les meves companyes Marta Cabrera i Sònia Cardona, i jo durant el primer semestre de la carrera d'Educació Intantil. Es tracta d'una presentació Power Point sobre el conte Paraules dolces de l'autor Carl Norac. Esperem que us agradi.
Paraules dolces
View more presentations or Upload your own.
És necessària l'Educació?
Hola a tothom!!
En aquesta nova entrada, m'agradaria penjar un Power Point que vam fer les meves companyes i jo el primer semestre de la carrera d'Educació Infantil titulat La necessitat de l'Educació. Aquest treball, el vam realitzar per a l'assignatura de Pensaments i Contextos Educatius Contemporanis impartit per la professora M.Carmen Fernández Bennasar.
En aquesta nova entrada, m'agradaria penjar un Power Point que vam fer les meves companyes i jo el primer semestre de la carrera d'Educació Infantil titulat La necessitat de l'Educació. Aquest treball, el vam realitzar per a l'assignatura de Pensaments i Contextos Educatius Contemporanis impartit per la professora M.Carmen Fernández Bennasar.
Necessitat de l'Educació
View more presentations or Upload your own.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)