Miguel Ángel Santos Guerra: "Los niños del cable"

1. Comentari de l’Article “Los niños del cable” de Miguel Ángel Santos Guerra.

“Los niños del cable”, de Miguel Ángel Santos Guerra, és un article que va escriure al seu bloc, El Adarve, on posa de manifest la tràgica història que han de passar uns escolars de Colòmbia per anar al col•legi.

En aquest article, l’autor mostra l’arriscada aventura que els suposa anar a l’escola a aquests nens d’infantil i primària, ja que han de travessar cada dia un gran precipici de més de dos-cents metres. Aquesta aventura, que més que una aventura pareix un esport de risc, comença de la manera següent: amb un fràgil arnés, els nens es pengen d'una oxidada corriola que discorre per un cable de més de vuit-cents metres de llargària amb l’única seguretat d’una fina corda que lliguen a la seva cintura i la força dels seus propis braços.

Com podem veure, és un fet increïble de creure que aquests nens hagin d’arriscar cada dia les seves vides d’aquesta manera per poder anar a l’escola però, segons la meva opinió, encara és més difícil de creure que ningú no faci res per solucionar aquest problema. La valentia i ganes d’aprendre d’aquests nens a qualsevol preu, posa de manifest dues consideracions a tenir amb compte: d’una banda, les necessitats econòmiques que pateix aquesta regió; però, d’altra banda, la creixent problemàtica que pateix l’educació al nostre país perquè els nostre adolescents considerin que anar a l’escola és com una “tortura” o un “càstig”.

És un fet que, cada vegada més, estan augmentant els índex d’absentisme escolar i, per consegüent, el fracàs escolar a les nostres aules. Espanya és el segon país Europeo amb major índex de fracàs escolar trobant-se al 30% dels alumnes. Segons el meu parer, aquest absentisme, es produeix com a conseqüència de la desídia per part del discent cap a l’escola i la seva formació. A més, nens amb 14 i 15 anys que no volen anar més a l’escola, es veuen amb l’obligació d’anar-hi (segons l’Educació Secundària Obligatòria) però tampoc poden treballar perquè encara no tenen l’edat permesa (16 anys).

A més, tal i com exposa l’autor al seu article, actualment a Espanya s’ha suscitat un interessant debat a proposta del ministeri d’educació on es posa en qüestió l’ampliació de l’escolaritat obligatòria fins als 18 anys. Segons la meva opinió, com a futura mestra d’infantil i persona conscienciada amb la importància de l’educació, considero que és molt important que els nostres joves estudiïn, no només pel bé individual de tenir una cultura, sinó també pel bé comú com a país competent davant la resta del món. És per això que, en primera instància, votaria que sí davant aquesta proposta però no amb el sistema educatiu del que disposem actualment. Lo lògic seria modificar el sistema educatiu adaptant-se a les noves necessitats com ara: invertir més econòmicament en educació, millorar la formació del professorat, ampliar l’oferta educativa etc.

En definitiva, em d’admirar la valentia i l’esforç dels nens colombians d’arriscar cada dia les seves vides per poder anar a l’escola a aprendre un poc més. Però també, em de buscar solucions a les necessitats d’un canvi educatiu que la nostra ciutadania demana perquè els nostres joves no malbaratin l’oportunitat que la societat desenvolupada en la que viuen els ha brindat. És per això, que aquest és un tema molt controvertit del que s’han de prendre mesures urgentment si volem que les nostres futures generacions puguin gaudir d’un món millor.

L'enllaç al bloc de l'autor Miguel Ánguel Santos Guerra (El Adarve) és el següent:
http://blogs.laopiniondemalaga.es/eladarve/
L'enllaç directe a l'article comentat és el següent:
http://blogs.laopiniondemalaga.es/eladarve/page/2/
El video de "Los niños del cable" és el següent: