Les qualitats del so

1. Inventa dos o tres activitats per mitjà de les quals es treballi cadascuna de les quatre qualitats del so.

A) L’ALTURA O TO


Indica si el so és greu, agut o mitjà, i ve determinat per la freqüència de l'ona sonora. Amidem aquesta característica en cicles per segons o Hertz (Hz). Perquè els humans puguem percebre un so, aquest ha d'estar comprès en la franja de 20i 20.000 Hz. Per sota tenim els infrasons i per damunt els ultrasons.


Activitat 1:El musicoterapeuta agafarà qualsevol instrument que tingui a mà com per exemple una flauta, un piano o un carilló entre d’altres. Però, en cas que no en tingui, podrà fer servir la seva pròpia veu. D’aquesta manera elegirà dos sons: un de greu, per exemple Do; i un altre d’agut, per exemple La. Una vegada tot llest i els infants l’atenguin, el musicoterapeuta dirà als nens: <>. I llavors dirà als nens: <>.

Activitat 2: El musicoterapeuta, es prepararà un CD amb diferents sons greus i aguts com per exemple: la botzina d’un gran vaixell o camió on l’altura sigui greu; i, d’altra banda, la sirena d’una ambulància o cotxe de policia on l’altura sigui agut. Una vegada tot llest i els infants l’atenguin, el musicoterapeuta dirà als nens: <>. I llavors dirà als nens: <>.

Activitat 3: El musicoterapeuta es proveirà de vuit campanes amb el so de cadascuna de les notes de l’escala musicals, és a dir, de Do a Do’. En petit grup, el mestre repartirà una campana a cada nen i es posaran un al costat de l’altre de més greu a més agut. Un altre nen, tindrà una barita i quant aquest li doni al cap dels seus companys, començant per primer fins a l’últim, a qui l’hagi donat haurà de fer sonar la campana. D’aquesta manera, s’adonaran que existeix una escala musica que ells mateixos estan representant. Una vegada tot llest i els infants l’atenguin, el musicoterapeuta dirà als nens: <>. El mestre, demanarà un voluntari que farà de director de l’orquestra i dirà: <>.


B) LA INTENSITAT

És la quantitat d'energia acústica que conté un so, és a dir, el fort o suau d'un so. La intensitat ve determinada per la potència, que alhora està determinada per l'amplitud i ens permet distingir si el so és fort o feble. Els sons que percebem han de superar el llindar auditiu (0 dB) i no arribar al llindar de dolor (140 dB). Aquesta qualitat l'amidem amb el sonòmetre i els resultats s'expressen en decibels (dB) en honor al científic i inventor Alexander Graham Bell.

Nombre Intensitat
Piano Pianíssimo (ppp)/ Més suau que piano
Pianíssimo (pp) / Molt suau
Piano (p) / Suau
Mezzo piano (mp) / Mig suau
Mezzo forte (mf) / Mig fort
Forte (f) / fort
Fortíssimo (ff) / Molt fort
Forte fortíssimo (fff)/ Més fort que fortíssim

Activitat 1:El musicoterapeuta agafarà qualsevol instrument que tingui a mà com per exemple una flauta, un piano o un carilló entre d’altres. Però, en cas que no en tingui, podrà fer servir la seva pròpia veu. D’aquesta manera farà dos sons: Un de fort i un de fluix. Una vegada tot llest i els infants l’atenguin, el musicoterapeuta dirà als nens: <>. Amb la qual cosa, per mitjà del moviment, associaran que amb un so fort han de pisar de manera forta en terra, mentre que amb un so fluix, han de pisar fluix el sòl.

Activitat 2:El musicoterapeuta agafarà qualsevol instrument que tingui a mà com per exemple una flauta, un piano o un carilló entre d’altres. Però, en cas que no en tingui, podrà fer servir la seva pròpia veu. D’aquesta manera farà dos sons: Un de fort i un de fluix. Una vegada tot llest i els infants l’atenguin, el musicoterapeuta dirà als nens: <>. Amb la qual cosa, per mitjà del moviment, associaran que un so fort és un cercle gran mentre que, un so fluix és un cercle petit.


C) TIMBRE


És la qualitat que permet distingir la font sonora. La veu pròpia de cada instrument que distingeix entre els sons i els sorolls. Cada cos sonor (fusta, metall, pell tibada, etc.) vibra d'una forma diferent provocant ones sonores complexes que ho identifiquen. Per exemple, no sona de la mateixa manera un clarinet que un piano encara que interpretin la mateixa melodia.

Activitat 1: El musicoterapeuta es proveirà d’un CD en el que diferents instruments toquin la mateixa melodia per exemple una guitarra, una flauta, una caixa xinesa etc. Llavors, el mestre dibuixarà amb guix de colors un cercle en la mà de cada nen i aquest hauran de seguir el seu contorn amb el dit sense sortir-se. D’aquesta manera, el nen haurà de distingir els diferents timbres alhora que treballa l’habilitat motriu fina. Una vegada tot llest i els infants l’atenguin, el musicoterapeuta dirà als nens: <<>>.

Activitat 2: El musicoterapeuta es proveirà de diferents instruments com ara: flauta, maraques, tambor, pandereta, etc. Una vegada els tingui, els farà sonar, un per un, sense que els nens els puguin veure. Aquests, hauran d’endevinar de quin es tracta i la mestra li donarà. Quan tothom en tingui, faran una filera i caminaran per tota la classe tocant cadascun el seu instrument alhora que canten una cançó. D’aquesta manera, una vegada tot llest i els infants l’atenguin, el musicoterapeuta preguntarà als nens: <> i li donarà al nen que ho endevini. I Així amb cada instrument. Una vegada tots en tinguin un, el mestre dirà als nens: <>.


D) DURADA


És el temps durant el qual es manté un so. Aquesta qualitat està relacionada amb el temps de vibració de l'objecte. Podem escoltar sons llargs, curts, molt curts, etc. Està determinada per la longitud d'ona, que indica la distància entre el principi i el final d'una ona completa (cicle).


Activitat 1: El musicoterapeuta agafarà qualsevol instrument que tingui a mà com per exemple una flauta, o qualsevol instrument de vent. Però, en cas que no en tingui, podrà fer servir la seva pròpia veu. D’aquesta manera farà dos sons: Un de curt i un de llarg. Una vegada tot llest i els infants l’atenguin, el musicoterapeuta dirà als nens: <>.

Activitat 2: El musicoterapeuta, es proveirà d’uns quants instruments com ara: flauta, caixa xinesa, maraques, castanyoles, piano etc. El mentre, els farà sonar de manera que els seus alumnes hagin de dir-li si es tracta d’una durada llarga, amb la qual cosa hauran d’estirar-se tot el que pugin cap a munt fent-se llargs, o si es tracta d’una durada curta, amb la qual cosa hauran de posar-se de genolls fent-se curtets. D’aquesta manera farà dos sons: Un de curt i un de llarg. Una vegada tot llest i els infants l’atenguin, el musicoterapeuta dirà als nens: <>. Amb la qual cosa, mitjançant el moviment, associaran la durada llarga amb ser alts i la durada curta amb fer-se petits.


2. Fes un exercici global en el que es pugui treballar les quatre qualitats del so alhora.

El musicoterapeuta buscarà o inventarà un conte que tingui com a protagonistes dos personatges per exemple un elefant i una papallona. Un d’ells, l’elefant, ha de ser gran i fort perquè representi: l’altura, el to de veu greu; el timbre, un timbre masculí; la durada, un temps llarg; i, la intensitat, ha de ser fort. I l’altre, la papallona, que ha de ser petita i fràgil perquè representi: l’altura, el to de veu agut; el timbre, un timbre dolç de dona; la durada, un temps curt; i, la intensitat, ha de ser fluixet. Els nens tindran que identificar el so de cadascun dels personatges tot i interpretant-los per mitjà del moviment. De manera que, quan es parli sobre o de l’elefant, els nens hauran de distingir-lo movent-se de manera estirada, amb passos llargs i pisant fort en terra. Mentre que si el mestre parla sobre o de la papallona, els nens hauran de caminar de manera delicada i, per tant, de genolls (indicant què són petits i baixos), amb passos curts i pisant de puntetes (de manera fluixa en terra). Amb la qual cosa, associaran, per mitjà del moviment, les quatre qualitats del so i les seves variacions amb un tipus d’animal o l’altre alhora que l’interpreten.

D’aquesta manera, una vegada tot llest i els infants atenguin, el musicoterapeuta contarà als nens el següent conte canviat la seva pròpia veu segons el personatge perquè els nens l’interpretin amb el moviment: <<(aquí es parla de l’elefant, per tant, els nens han de fer el moviment corresponent) Era se una vegada un elefant molt gran molt gran que sempre anava tot sol perquè tothom li tenia por. L’elefant, mai havia fet mal a ningú i era molt bo, però els altres animals del bosc li tenien por perquè era molt gran, tenia una veu molt greu i cada vegada que caminava feia tremolar la terra perquè era molt fort. L’elefant, estava molt trist perquè no tenia amics però un dia, mestre anava passejant pel bosc, (aquí es parla de la papallona, per tant, els nens han de fer el moviment corresponent) es va trobar amb una papallona que li va seure a la punta de la trompa. L’elefant li va preguntar: (amb veu greu) Què no hem tens por? (aquí es parla de la papallona, per tant, els nens han de fer el moviment corresponent) I la papallona, que era molt petita i delicada, li va dir: (amb veu aguda) no te tinc por perquè t’he vist des de amunt i se que ets bo. (Aquí es parla de l’elefant, per tant, els nens han de fer el moviment corresponent) L’elefant es va alegrar molt de tenir una amiga però no volia que els altres animals el tingueren por. (Aquí es parla de la papallona, per tant, els nens han de fer el moviment corresponent) Llavors, la papallona li va dir a l’elefant: (amb veu aguda) ja se que farem! T’ensenyaré a ser un elefant delicat perquè ningú te tingui por. (Aquí es parla de l’elefant, per tant, els nens han de fer el moviment corresponent) L’elefant, es va alegrar moltíssim i va treballar moltes hores i ho va fer amb molt esforç i constància. (Aquí es parla de l’elefant i la papallona alhora, per tant, els nens han de fer els moviments corresponents quan es parli de cadascun d’ells) Finalment, l’elefant va aprendre a ser tan delicat com la papallona encara que la veu la seguia tenint greu però tots els animals el van acceptar com era, van ser els seus amics i mai més el van tenir por gràcies a l’ajuda de la delicada papallona. Fi>>.