En aquest treball, tractarem una qüestió que avui dia genera una gran polèmica ja que concerneix a tota la nostra societat. Ens referim a la problemàtica vinculada amb la rebel•lia del nostres joves. D’aquesta manera, tractarem temes com ara l’absentisme escolar, aspecte que va íntimament lligat amb el fracàs en la seva formació; la falta de respecte a l’autoritat (pares, professors i cossos de seguretat etc.); la desídia o falta d’interès i motivació a la formació acadèmica; i la precoç immersió en el consum d’estupefacients i alcohol, entre d’altres.
Com ja sabem, l’adolescència avui dia és molt difícil. Els canvis cada vegada es produeixen abans i els nostres joves sobretot al institut, ja que és el lloc on es concentra un gran nombre d’aquests, és el lloc idoni on han de demostren qui és el “capitosts” del grup. És per això, que l’agressió/coacció entre els propis alumnes sol ser el recurs més emprat per a demostrar qui és el “líder” de la classe. Cal destacar que el 60% dels alumnes, comet un delit abans de complir els 24 anys.
No obstant això, la culpa mai és només d’un sinó que si unim aquest anhel de lideratge juntament amb la reduïda o, de vegades fins i tot, nul•la autoritat per part dels pares juntament amb els videojocs i la programació televisiva que incentiven aquesta violència i fa als nens “insensibles” envers aquesta per consegüent, això dona lloc al que amb freqüència podem veure a les nostres aules, és a dir, agressions físiques i verbals. Però aquestes amb freqüència, no només es dirigeixen cap als propis companys “bulling” generant exclusió i discriminació social per qüestions de raça i condició social i/o sexual (la qual cosa provoca al nen ansietat, baixa autoestima i inclòs el suïcidi en cassos extrems), sinó també als professors als quals ja no se’ls hi te cap mena de respecte ni autoritat i, entre d’altres, l’absentisme escolar.
Aquest absentisme escolar, es produeix com a conseqüència de la desídia o falta d’interès/motivació per part del docent cap a l’escola i la seva pròpia formació. A més a més, nens amb 14 i 15 anys que no volen anar més a l’escola, es veuen amb l’obligació d’anar-hi (segons l’Educació Secundària Obligatòria) però tampoc poden treballar perquè encara no tenen l’edat permesa (16 anys). No obstant això, també cal destacar la creixent corrent que cada vegada s’està estenent més entre els nostres joves. Ens referim a les anomenades generacions “ninis”, és a dir, ni estudio ni treballo.
Per aquests motius, arribem a uns índex tan elevats d’absentisme escolar la qual cosa, al cap i a la fi, es tradueix en fracàs escolar que a Espanya es troba al 30% dels alumnes, essent el segon país Europeo amb major índex d’aquest. A més, aquesta desídia no fa referència únicament a l’escola, sinó també a aspectes de tipus humà i/o socials com ara la falta de cura del món que ens envolta la qual cosa està generant la falta de gent conscienciada per aquesta causa i, que per tant, substitueixi les velles generacions d’associacions com ara greenpeace.
En última instància, cal destacar una de les principals qüestions referent a la problemàtica que ens ocupa, com és la ràpida evolució que la societat ha experimentat en un breu espai de temps, ja que com tots sabem, feia vint anys estàvem supeditats baix la dictadura franquista del general Francisco Franco. No obstant això, amb la caiguda d’aquesta Espanya va obrir les seves portes cap a Europa tenint-lo com a punt de referent a seguir la qual cosa, ha generat un gran pas des de la màxima i severa autoritat cap a la consideració de la llibertat com a un dret essencial.
En definitiva, considerem que avui dia hi ha una gran falta de disciplina, autoritat i límits per part dels nostres joves. No obstant això, la família hauria de ser l’encarregada, en primera instància, de transmetre als seus fills els valors adequats sobre l’educació i inculcar-los-hi la norma social perquè la integri per tal que això es reflecteixi al col•legi i en la societat en general.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada