Recomanació d'un bloc

La meva recomanació, és el bloc d’educació infantil de l’autor Ceip Mossèn Cinto de Folgueroles. Aquesta és la seva URL:

http://blocs.xtec.cat/mossencinto2/2009/01/

Allò que més hem cridà l’atenció i que va fer que hem decantés per aquest bloc va ser, en primera instància, el seu magnífic disseny, la qual cosa m’ha servit per agafar algunes idees per decorar el meu propi bloc. Però també, totes les propostes d’activitats que s’han realitzat amb els nens i nenes d’infantil les quals estan il•lustrades amb fotografies i vídeos molt bonics. Entre totes elles, vull destacar l’activitat de psicomotricitat on els nens corren, salten i juguen al gimnàs amb una pilota tot i treballant, per mitjà del joc, les habilitats motores globals com podem veure a les imatges. I, per últim, una altra activitat molt suggerent és la de l’excursió de la classe dels conills i els ocells o la dels de p4 que visiten Les Escales dels Foquers ja que, com podem veure a les imatges, els nens fan una sortida al camp per experimentar, conèixer i aprendre sobre el món que els envolta jugant. Activitat que podem considerar de caire totalment constructivista. I tot això, a banda d’altres activitats molt interessants com ara el conta contes, la celebració de la festa de la Castanyada, la visita al circ i el dinar de la classe dels gossos i els cats, entre moltes altres.


A banda d’aquest, volia recomanar un altre bloc d’educació infantil, l’autor del qual és en CEIP Pau Romeva. Aquesta és la seva URL:

http://infantilpauromeva.blogspot.com/

Trobar aquest bloc, ha sigut per mi tot un descobriment perquè considero què és un bloc magnífic, no només pel disseny i les propostes d’activitats que realitzen amb els nens i nenes d’infantil, sinó també pels comentaris que fa l’autor sobre diferents temes d’actualitat de caire educatiu.

D’aquesta manera, m’he centrat en un article que m’ha cridat especialment l’atenció perquè penso què és un tema molt controvertit que es suscita en l’actualitat. L’enllaç directe a aquest és el següent:

http://infantilpauromeva.blogspot.com/2009/10/el-dia-29-doctubre-va-sortir-publicat.html

L’article es titula “Sin leer ni escribir hasta los seis años”, i es basa en una notícia periodística del diari El País que es va publicar el passat dia 29 d’Octubre de 2009. És una notícia molt interessant que tracta sobre una de les conclusions extretes d’un recent estudi dirigit pel professor de la Universitat de Cambridge, Robin Alexander, el qual afirma que actualment s’està exercint una gran pressió social per tal de millorar el nivell educatiu tot i avançant objectius i continguts escolars a nens molt petits.

Segons la meva opinió, és un fet que avui dia hi ha una gran pressió o, fins i tot, preocupació social en general i, més concretament, per part dels pares en que els seus fill aprenguin, com més avanç possible, a llegir i a escriure. Particularment penso que, quatre i cinc anys és una edat molt primerenca com per començar a impartir classes estructurades en les diferents àrees del saber, és a dir, treballar multidisciplinariament com ocorre en primària. Ans al contrari, crec que en aquestes edats, el que s’hauria de fomentar és el treball globalitzador per mitjà de l’experimentació, és a dir, no imposar-los-hi els objectius a assolir com a purament conceptuals sinó inculcar-los-hi les ganes d’aprendre per mitjà del joc, ja sigui lliure com guiat, tot i plantejar-los-hi problemes reals on hagin d’emprar els conceptes per resoldre’ls. A més a més, penso que no s’ha de forçar l’aprenentatge sinó que, a aquestes edats, s’ha d’esperar a que s’interessin per l’escriptura perquè vegin que el seu germà gros escriu coses, ja que d’aquesta manera, quan comencin, ho faran amb ganes i motivats per la curiositat que això els hi suposa.

És per això, que considero que allò realment rellevant que els mestres haurien d’ensenyar als nens d’aquestes edats, no són un munt de continguts conceptuals on només es té amb compte l’objectiu final, sinó que s’hauria d’ensenyar continguts procedimentals com ara fer debats, treball en grups etc. i actitudinals com ara respectar el torn de paraula, fomentar el sentit de la cooperació i del respecte al company etc. A més a més, he de destacar que aquest afany per avançar els continguts, fins i tot, pot arribar a ser contraproduent ja que, tal i com diu l’informe, "Puede socavar la confianza de los niños y se corre el riesgo de dañar a largo plazo su aprendizaje".

Un altre aspecte molt rellevant, és la utilització de les fitxes com a mètode per excel•lència d’avaluació. Segons la meva opinió, també hi ha una gran pressió social en quant als mètodes d’avaluació, ja que l’examen o les fitxes es consideren els més idonis. No obstant això, crec que aquest és un mètode que no es fonamenta en el constructivisme, considerat el més adient alhora d’ensenyar, i que per tant s’ha d’eradicar el més aviat possible o, en última instància, que no sigui l’únic. El motiu d’això, és que no és coherent treballar basats en el model constructivista on es fonamenta el treball en equip, la cooperació, l’experimentació etc. i llavors fer un examen final com a sistema d’avaluació. És per això, que lo lògic seria fer una avaluació contínua i/o processual que es tracta d’una observació sistemàtica de com resolen els problemes. Perquè, quina millor prova que saber que ho saben fer?.

En conclusió, volia finalitzar aquest comentari amb una reflexió optimista del pedagog i director de Cuadernos de pedagogia, Jaume Carbonell exposat a la notícia periodística del diari El País, que diu així: "Es verdad que la educación infantil tiene que ser más flexible, menos regulada que la primaria y la secundaria, no debe existir sobre todo la presión, que es fruto de una presión social. Pero también es verdad que hay escuelas y profesores que ya lo hacen así".

En definitiva, volia acabar comentant que continuaré visitant aquests blocs per veure noves activitats i articles que segur que m’ajudaran en el futur. I també els blocs recomanats per les meves companyes de classe, ja que penso que d’aquí a poc temps ens faran falta, no només per agafar-hi idees, sinó també com a espai educatiu i cultural on tots nosaltres com a mestres puguem debatre, comentar opinions i compartir experiències. És per això que, gràcies a aquest treball, m’he donat conta de la importància i utilitat del bloc com a eina fonamental de treball.