Què sorgeix abans: el llenguatge o el pensament?

Hola a tothom!!

1. Què entenem, a nivell psicolingüístic, per llenguatge i pensament?
Com ja sabem, per llenguatge s'enten la capacitat o habilitat de tot ésser humà d'expressar-se i comunicar-se amb els altres per mitjà d'un codi lingüístic, és a dir, les paraules. Les quals podem articular gràcies al nostre sofisticat aparell fonador. Mentre que, d'altra banda, el pensament fa referència a tots els productes que la ment pot generar, ja siguin: abstractes, racionals, creatius o artístics.


2. Estan relacionats? Cóm?
Segons la meva opinió, llenguatge i pensament estan íntimament lligats, ja que de fet, l'un sense l'altre no existiria. El motiu d'això, segons el meu parer, és que el pensament es fonamenta com a tal gràcies a un llenguatge que li fa de suport en la consecució de la seva acció pensant, mentre que el llenguatge sorgeix gràcies a la capacitat de pensar sobre ell per portar-ho a terme. Algunes de les relacions que s'estableix entre amdós, són les següents:

El pensamiento no sólo se refleja en el lenguaje, sino que lo determina.
El pensamiento precisa el lenguaje.
El lenguaje transmite los conceptos, juicios y raciocinios del pensamiento.
El pensamiento se conserva y se fija a través del lenguaje.
El lenguaje ayuda al pensamiento a hacerse cada vez más concreto.
El pensamiento es la pasión del ser racional, del que procura descubrir hasta lo más mínimo y lo convierte en un conocimiento.
El pensamiento involucra una estructura conocida como "la estructura del pensamiento".
El lenguaje es simplemente un manejo de símbolos (dígase codificación), el pensamiento es un acondicionador del lenguaje.
El pensamiento es el límite a la acción inconsciente, generada en la mayoría de los casos por mensajes errados o mal interpretados.
Las formas del lenguaje se basan en el pensamiento, sin embargo estas no tienen una relacion de paralelismo, sino que son mutuamente dependientes.


3. Heu pensat què seria un pensament sense una sèrie de codis lingüístics?
La veritat, és que mai m'he plantetja que seria un pensament sense una sèrie de codis lingüístics. però, ara que hi pens, veig que el pensament seria molt escàs i rudimentari, ja que la seva acció pensat, es limitaria únicament a imatges i accions viscudes i, per tant, no podria pensar sobre esdeveniments pasats, futurs o abstractes de manera imaginaria.

Nieves.