Diari de psicologia

Bona nit a tothom!!!

En aquesta entrada us vull mostrar el meu diari de psicologia que vaig realitzar per a aquesta assignatura i que havíem d'entregar el dia de l'exàmen juntament amb el nostre portafoli. En aquest diari, exposo les meves vivències més personals sobre les classes d'aquesta assignatura així com tot el que he anat aprenent. Aquí només mostraré el format del meu diari, ja que allò que escric és una mica més personal. No obstant això, al bloc "Diari personal" hi apareixen algunes de les sessions que més em van agradar.

A més a més, he de dir que aquest diari va és molt especial per a mi d'una banda perquè hi exposo tots els meus sentiments més profunds i emotius sobre aquesta assignatura i tot allò relacinat amb la carrera i jo mateixa i, d'altra banda, perquè va ser un treball que vaig realitzar juntament amb el meu pare que em va ajudar en tot moment a realitzar-ho i a qui li dono les gràcies des de aquí.

Gràcies a aquesta experiència el meu pare i jo vam poder compartir un temps molt bonic que no sempre tenim per motius de treball i falta de temps i per això va ser tan especia. Per tot això, vaig posar moltes ganes en la confecció d'aquest diari i que ara explicaré una mica més detalladament sobre els materials emprats en la sava elaboració.

Espero que us agradi el meu diari tant com a mi fer-ho!

Quan l'Albert ens va proposar fer un diari sobre l'assignatura, vaig voler fer alguna cosa una mica especial. En un primer moment, el diari em va evocar a un temps llunyà i per això vaig decidir fer com una mena de manuscrit antic a mode de diari. És per això, que aquest està elaborat amb fusta tal i com podeu veure. Aquest material és una mica especial, ja que és flexible per tal de permetre obrir i tancar les pàgines amb major facilitat. En quant al color, tal i com podeu veure, és "aceite de teca" que es fa servir molt per enbellir els mobles de casa. Les lletres , com podeu veure, estan en relleu. Això ho he aconseguit utilitzant "arcilla" i donant-li la forma desitllada (la qual cosa va costar molt perquè es quedava aferrada als dits) i ho he cobert amb pintura acrílica de color dorat per tal de donar aquest ambient antic que jo volia. Llavors, li vaig aferrar una rosa disecada per donar un aspecte més decoratiu. Un altre detall que em sembla molt acertat, ja que segueix amb la idea de manuscrit, és un llaç que amarra les fulles i que serveix per tancar el diari. Aquest està impregnat amb cera de vela. Com ja sabeu, antigament els segells que es feien servir a les cartes els fèien amb cera per tal de tancar els sobre o llibres. Llavors, tal i com podeu veure a l'extrem esquerd del diari, li vam aferrar unes cordes reciclades, ja que formaven part d'un test de la meva mare. Aquestes tenen un color adorat que segueix amb l'etil que li vull donar. Per últim, cal parlar del pal. Aquest és molt important perquè, encara que sembla de decoració, compleix una funció molt importantm i és que subjecta tots els folis que hi ha a dins del diari amb aquesta corda dorada per tal que tot quedi ben subjecte. Veritat que no ho havíeu imaginat?



A continuació, una vegada passem la portada del diari, podem veure la primera pàgina d'aquest. Aquestes pàgines estan elaborades amb un material paregut semblant al paper de pergamí per seguir amb la idea d'un manuscrit antic. En ell podem veure el títol que he elegit per al meu diari. Aquest, com no podia ser de cap altra manera, està en llatí i diu així: Alter ego. Animus confidenti (un segon en la intimitat). Bé, com podeu veure aquest títol també té la seva explicació i el seu perquè. D'una banda, alter ego vol dir en llatí "mi otro yo". Amb això vull dir que qui parla a aquest diari és "mi otro yo", és a dir, "mi yo produndo, de dentro, aquel que piensa i siente". I, d'altra banda, Animus confidenti que en llatí vol dir "con ánimo de confidencia". He elegit aquestes paraules , perquè amb aquest diari vull exposar les meves confidències més íntimes. I per últim, un segundo en la intimidad que també em va agradar molt perquè fa referència a la part més íntima: la dels meus pensaments.



Com podem veure, a la següent pàgina que també és de paper de pergamí, hi podem trobar una mena d'introducció al diari. Aquesta no és una introducció qualsevol, sinó que pretén simular aquesta idea de manuscrit antic. Aquí teniu la introducció perquè la vegeu millor:

Ben vingut estimat lector a l’aventura en la que t’has embarcat. Ha sigut vostè l’afortunat que ha aconseguit trobar el manuscrit de fa més de 1.000 anys, el qual no s’ha obert mai anteriorment. Per tant, seràs el primer en descobrir les meravelles que s’entreveuen en ell.

Esperem que estigui preparat per conèixer l’obscur secret que guarda la ment d’una estudiant de primer any de carrera, on parla sobre l’assignatura de Desenvolupament Cognitiu i Lingüístic de la primera infància, perquè li asseguro que no quedarà indiferent després d’haver-ho llegit.

En ell, podrà desvetllar totes les inquietuds, temors i amargures que la protagonista ha viscut al llarg del curs. Però també les emocions, ganes i il•lusions per l’aprenentatge.

Bon viatge i ben vingut a........

la meva ment.



A continuació, podem trobar les fulles on exposo el meu diari. Aquestes són de color rosa, ja que un diari sol dur aquest color. Cada dia té un títol diferent segons allò que m'ha inspirat aquell dia i, he de dir, que n'hi ha de molts creatius.



Finalment, a la darrera pàgina (també de pergamí) podem trobar una mena d'acomiadament amb unes paraules en llatí que diuen: Quod scripsi scripsi, que vol dir "lo que está escrito, escrito queda" i que em va agradar molt la rotunditat de les paraules i les vaig emprar per al final del meu diari.