Comentari personal sobre la Postmodernitat
Segons la meva opinió, és un fet què avui dia vivim en una societat canviant. Hem passat en pocs anys, d’una època moderna a la postmodernitat. Aquesta nova etapa, es coneix amb el nom d'era tecnologitzada com a conseqüència dels avanços científics, però sobre tot, teconològics en quant a les noves tecnologies de la comunicació i informació.
Tot aquest canvi incessant i ràpid, ha trastocat l’estil de vida de les persones (ara anomenades clients més que no pas ciutadans) marcades per les noves tendències segons el que dicta la publicitat i els eslògans. És cert que pensem que som lliures però, realment ho som? Segons la meva opinió, les anomenades “mass medias” (televisió, Internet, telèfon) envien contínuament i de manera subliminal missatges que ens inciten a comprar encara que no ho necessitem. És el que anomenem societat consumista o del consum. A més a més, els nous aparells informàtics, ens controlen de manera constant, ja sigui pel carrer (mitjançant càmeres de vídeo vigilància) o a les nostres pròpies cases (a través dels registres per telèfon o Internet).
A més a més, tot aquest canvi continu fa que es produeixi una permanent incertesa, inestabilitat i inseguretat, entre d’altres que ens fa estar contínuament en alerta davant els nous aparells que puguin sortir al mercat. És el que anomenem societat del risc o bretxa social.
D’altra banda, cal destacar les conseqüències d’aquest fenomen als centres educatiu. Al parer, l’escola està perdent el paper hegemònic en matèria d’educació que fins ara l’hi pertanyia. Mentre que els mestres, es veuen sobre passats pels coneixement dels seus alumnes amb la qual cosa, s’han d’adaptar per tal d’entendre les noves tecnologies amb les que ara han de portar a terme el procés d’ensenyament/aprenentatge.
D’aquesta manera, l’escola no romandrà obsoleta i podrà avançar amb la societat. Aquesta, ha d’obrir les seves portes i finestres per tal de veure el que passar al món que l’envolta. És per això, que la funció del mestre també ha de canviar, ja que ara no només ha d’educar, sinó que ha d’ensenyar a seleccionar la informació què ja és a l’abast de tothom.
divendres, 18 de febrer del 2011
dilluns, 14 de febrer del 2011
Treballs individuals de Sociologia
Bona tarda a tothom!
En aquesta entrada penjaré els treballs individuals que vam realitzar per a l'assignatura de Sociologia, convivència i educació. Aquest document pdf recull els següents treballs: El comentari de les lectures d'uns documents i artícles cívics i sociològics; i la recensió del llibre "Educació, república i nueva ciudadanía" dels autors Colom y Rincón.
Espero que us agradi!
Treballs Individuals Sociologia_Nieves Tobaruela
En aquesta entrada penjaré els treballs individuals que vam realitzar per a l'assignatura de Sociologia, convivència i educació. Aquest document pdf recull els següents treballs: El comentari de les lectures d'uns documents i artícles cívics i sociològics; i la recensió del llibre "Educació, república i nueva ciudadanía" dels autors Colom y Rincón.
Espero que us agradi!
Treballs Individuals Sociologia_Nieves Tobaruela
Treballs grupals de Sociologia
Bona tarda a tothom!!
Aquí penjo els treballs grupals que vam realitzar les meves companyes i jo per a l'assignatura de Sociologia, conviència i educació. Aquest documents inclou els següents treballs: Un estudi sociològic d'un servei o programa d'educació no formal adreçat a nins i nines de zero a sis anys; un grapat de comentaris de textos sociològics i cívics; uns debats; i el comentari de la pel·lícula "Hoy empieza todo".
Esperem que us agradi!
treballs_grupals_grupE5_2
Aquí penjo els treballs grupals que vam realitzar les meves companyes i jo per a l'assignatura de Sociologia, conviència i educació. Aquest documents inclou els següents treballs: Un estudi sociològic d'un servei o programa d'educació no formal adreçat a nins i nines de zero a sis anys; un grapat de comentaris de textos sociològics i cívics; uns debats; i el comentari de la pel·lícula "Hoy empieza todo".
Esperem que us agradi!
treballs_grupals_grupE5_2
Quadern de Bitàcora
Bona tarda a tothom!!
En aquesta entrada penjaré el meu quadern de bitàcora per a l'assignatura d'Aprenentatge de les llengües en contextos multilígües. En aquest treball, exposaré tot el treball realitzat al llarg de les sessions aixó com tot allò aprés i diferents notícies recollides del diari o la premsa pitiüsa per tal de documentar el meu quadern amb notícies relacionades amb l'aprenentatge de les llengües en contextos multiñígües.
Aquesta feina duu al darrera moltes hores d'esforç i dedicació, amb la qual cosa espero que us agradi i us sigui útil, tant com a mi elaborar-ho. Gràcies pel vostre temps i espero que us agradi!
Quadern de bitàcora_Nieves Tobaruela
En aquesta entrada penjaré el meu quadern de bitàcora per a l'assignatura d'Aprenentatge de les llengües en contextos multilígües. En aquest treball, exposaré tot el treball realitzat al llarg de les sessions aixó com tot allò aprés i diferents notícies recollides del diari o la premsa pitiüsa per tal de documentar el meu quadern amb notícies relacionades amb l'aprenentatge de les llengües en contextos multiñígües.
Aquesta feina duu al darrera moltes hores d'esforç i dedicació, amb la qual cosa espero que us agradi i us sigui útil, tant com a mi elaborar-ho. Gràcies pel vostre temps i espero que us agradi!
Quadern de bitàcora_Nieves Tobaruela
Entrevista a Bernat Joan
Bona tarda a tothom!!
En aquesta nova entrada us deixo l'entrevista que li varem fer les meves companyes i jo a l'escriptor Bernat Joan el dia de la seva visita a la nostra universitat.
1. Promoure i no imposar una llengua és antiliberal? Bernat Joan: “ Si penses que per competir en igualtat de drets necessites una llengua determinada, llavors sí és legítim imposar-la”.
2. Quines són les traves que ha trobat el català per a la normalització? Bernat Joan: “Qüestions històriques, com ara la guerra de successió, períodes de dictadura; que vivim en un món molt canviant, ja que en poc temps ha hagut grans canvis; l’arribada de comunitats lingüístiques diferents; no tenir òrgans de l’Estat a favor; mitjans de comunicació en contra, entre d’altres”.
3. Per què la llengua no es cuida com un edifici històric o un parc? Bernat Joan: “hi ha dos visions sobre la llengua: els que pensen que només és un simple sistema de transmissió comunicativa; i els que consideren (com jo) que no és només això, sinó també una manera d’entendre el món. Llavors, el no considerar la llengua com un parc protegit seria per la defensa de la primera visió de la llengua”.
4. Com afecta la globalització a la normalització lingüística del català? Bernat Joan: “D’una banda, tenir un món interconectat afavoreix aquelles llengües de major rang. Però, d’altra banda, també és una ocasió per mantenir llengües en situació precàries si s’utilitzen de manera adient les eines de la globalització. Per exemple Internet per fer curos a distància per aprendre el català”.
5. Per quès és excepcional el cas del català? Bernat Joan: “perquè no hi ha cap llengua a Europa amb 9.000 milions de parlants que no sigui oficial o que la comunitat que la parli no sigui un estat independent”.
6. Per què al País Valencià al català se li diu valencià? Bernat Joan: “Els valencians tenen consciència que allò que parlen és el mateix perquè si van a Catalunya els entenen, però quan els parlen del nom valencià diuen que no és el mateix que el català”. Helena Alvarado “se’ls ha posat el nom de valencià per la màxima de divideix i venceràs”.
7. Si algú et diu que el català no és eivissenc o a l’inrevés, que li respondries? Bernat Joan: “qualsevol amb una mica d’enteniment sobre les llengües pot veure clarament que l’eivissenc i el català sí és el mateix, ja que l’eivissenc és una variant geogràfica de la llengua estàndard que és el català”.
8. Cas de la llengua anglesa en front del català: Bernat Joan: “com ja sabem, el català no és oficial a diferència de l’anglès que sí ho és. A més a més, l’anglès és una llengua franca. Per tant, depèn d’allò que facem nosaltres a l’anglès perquè representi o no una amenaça per al català. Per exemple, si uns pares eivissencs parlen al seu fill en anglès, llavors sí serà una amenaça per al català.
9. Actitud que heu de tenir com a ensenyants: Bernat Joan: “1) ha d’esser exemplar; ha de ser positiva i davant les llengües; transmetre idees que sumin i no restin; dominar-ne moltes genera més facilitat per comprendre nous idiomes i poder comunicar-te millor amb el món; transmetre voluntat d’aprendre, entre altres”.
10. Fins a quin cert punt ajuda el tenir una actitud queixosa per a la normalització lingüística del català? Bernat Joan: “està bé reivindicar el nostre dret de normalitzar la llengua catalana però no s’ha de fer des d’un victimisme perquè encara t’ataquen més. (Hauríem de fer allò que va dir Kant: “fes amb els altres el que voldries que et facin a tu)”.
11. Què penses que s’hauria de fer amb els estrangers en matèria de llengua? Bernat Joan: “el tema de la immigració és competència de l’Estat. És a través de la convicció que la gent que arriba aprèn la nostra llengua. Realment, el que els estrangers aprenguin la nostra llengua s’aconsegueix per mitjà de la via associativa. Això vol dir: cursos per a la gent que arriba nova; acollides lingüístiques, que són cursos gratuïts que es fan per ensenyar la llengua del territori a la gent que acaba d’arribar a través del programa Profit, i que té llibertat d’horaris. A més a més, corre a càrrec de la secretaria per a l’organització.
12. Situació de l’eivissenc. Bernat Joan: “Hi ha moltes situacions socials on el català encara no és present com per exemple a les cartes dels restaurants. La situació de l’eivissenc és molt complexa i difícil perquè:
1)Encara perdura l’antiga diglòssia entre la població catalanoparlant (és on més perdura), ja que fan servir el castellà per a les coses formals com ara escrits, mentre que el català només el fan servir per als usos informals com ara parlar pel carrer.
2)Mentre sortim encara perdura la situació de diglòssia i, a més a més, ens convertim en una de les illes més turístiques. Amb la qual cosa, el no tenir una conscienciació de llengua prou definida, l’arribada de diferents comunitats lingüístiques encara la fan pitjor.
3)No tenir polítiques lingüístiques que recolzi la llengua del territori, de manera que la gent que és de l’illa s’ha d’adaptar a la llengua dels que venen de fora, en comptes de l’inrevés.
4)La transformació o el pas d’una societat industrial a una societat postindrustrial, ja que Eivissa era més tradicional abans que cap altra illa (subsistien de l’hort, l’arada, el trigo, la sal etc.), però més turística desprès (substitueixen dels hotels i els estrangers que venen de vacances). (ha estat un canvi molt radical que encara no s’ha digerit bé juntament amb la falta de consciència). I per exemple al cas de Menorca, no ha estat tan radical perquè ja tenia coses modernes abans (tenien indústries etc.), de manera que la transformació de les altres illes ha estat més lenta.
5)Que en el moment de l’arribada de la immigració, la població no hagués estat en una situació de diglòssia extrema. Que en lloc d’això hagués sabut de cultura popular, que li tinguessin aprecio a la seva llengua, que la haguessin parlat de manera natural i que la gent hagués tingut consciència per la llengua que parlaven”.
En definitiva, es tracta de parlar la nostra llengua amb el cap ven alt i amb tota la naturalitat i frescor del món. No hem de ser pesats ni queixar-nos tot el temps. Hem d’assumir-ho tal com és. Una llengua amb la mateixa dignitat que les demés.
En aquesta nova entrada us deixo l'entrevista que li varem fer les meves companyes i jo a l'escriptor Bernat Joan el dia de la seva visita a la nostra universitat.
1. Promoure i no imposar una llengua és antiliberal? Bernat Joan: “ Si penses que per competir en igualtat de drets necessites una llengua determinada, llavors sí és legítim imposar-la”.
2. Quines són les traves que ha trobat el català per a la normalització? Bernat Joan: “Qüestions històriques, com ara la guerra de successió, períodes de dictadura; que vivim en un món molt canviant, ja que en poc temps ha hagut grans canvis; l’arribada de comunitats lingüístiques diferents; no tenir òrgans de l’Estat a favor; mitjans de comunicació en contra, entre d’altres”.
3. Per què la llengua no es cuida com un edifici històric o un parc? Bernat Joan: “hi ha dos visions sobre la llengua: els que pensen que només és un simple sistema de transmissió comunicativa; i els que consideren (com jo) que no és només això, sinó també una manera d’entendre el món. Llavors, el no considerar la llengua com un parc protegit seria per la defensa de la primera visió de la llengua”.
4. Com afecta la globalització a la normalització lingüística del català? Bernat Joan: “D’una banda, tenir un món interconectat afavoreix aquelles llengües de major rang. Però, d’altra banda, també és una ocasió per mantenir llengües en situació precàries si s’utilitzen de manera adient les eines de la globalització. Per exemple Internet per fer curos a distància per aprendre el català”.
5. Per quès és excepcional el cas del català? Bernat Joan: “perquè no hi ha cap llengua a Europa amb 9.000 milions de parlants que no sigui oficial o que la comunitat que la parli no sigui un estat independent”.
6. Per què al País Valencià al català se li diu valencià? Bernat Joan: “Els valencians tenen consciència que allò que parlen és el mateix perquè si van a Catalunya els entenen, però quan els parlen del nom valencià diuen que no és el mateix que el català”. Helena Alvarado “se’ls ha posat el nom de valencià per la màxima de divideix i venceràs”.
7. Si algú et diu que el català no és eivissenc o a l’inrevés, que li respondries? Bernat Joan: “qualsevol amb una mica d’enteniment sobre les llengües pot veure clarament que l’eivissenc i el català sí és el mateix, ja que l’eivissenc és una variant geogràfica de la llengua estàndard que és el català”.
8. Cas de la llengua anglesa en front del català: Bernat Joan: “com ja sabem, el català no és oficial a diferència de l’anglès que sí ho és. A més a més, l’anglès és una llengua franca. Per tant, depèn d’allò que facem nosaltres a l’anglès perquè representi o no una amenaça per al català. Per exemple, si uns pares eivissencs parlen al seu fill en anglès, llavors sí serà una amenaça per al català.
9. Actitud que heu de tenir com a ensenyants: Bernat Joan: “1) ha d’esser exemplar; ha de ser positiva i davant les llengües; transmetre idees que sumin i no restin; dominar-ne moltes genera més facilitat per comprendre nous idiomes i poder comunicar-te millor amb el món; transmetre voluntat d’aprendre, entre altres”.
10. Fins a quin cert punt ajuda el tenir una actitud queixosa per a la normalització lingüística del català? Bernat Joan: “està bé reivindicar el nostre dret de normalitzar la llengua catalana però no s’ha de fer des d’un victimisme perquè encara t’ataquen més. (Hauríem de fer allò que va dir Kant: “fes amb els altres el que voldries que et facin a tu)”.
11. Què penses que s’hauria de fer amb els estrangers en matèria de llengua? Bernat Joan: “el tema de la immigració és competència de l’Estat. És a través de la convicció que la gent que arriba aprèn la nostra llengua. Realment, el que els estrangers aprenguin la nostra llengua s’aconsegueix per mitjà de la via associativa. Això vol dir: cursos per a la gent que arriba nova; acollides lingüístiques, que són cursos gratuïts que es fan per ensenyar la llengua del territori a la gent que acaba d’arribar a través del programa Profit, i que té llibertat d’horaris. A més a més, corre a càrrec de la secretaria per a l’organització.
12. Situació de l’eivissenc. Bernat Joan: “Hi ha moltes situacions socials on el català encara no és present com per exemple a les cartes dels restaurants. La situació de l’eivissenc és molt complexa i difícil perquè:
1)Encara perdura l’antiga diglòssia entre la població catalanoparlant (és on més perdura), ja que fan servir el castellà per a les coses formals com ara escrits, mentre que el català només el fan servir per als usos informals com ara parlar pel carrer.
2)Mentre sortim encara perdura la situació de diglòssia i, a més a més, ens convertim en una de les illes més turístiques. Amb la qual cosa, el no tenir una conscienciació de llengua prou definida, l’arribada de diferents comunitats lingüístiques encara la fan pitjor.
3)No tenir polítiques lingüístiques que recolzi la llengua del territori, de manera que la gent que és de l’illa s’ha d’adaptar a la llengua dels que venen de fora, en comptes de l’inrevés.
4)La transformació o el pas d’una societat industrial a una societat postindrustrial, ja que Eivissa era més tradicional abans que cap altra illa (subsistien de l’hort, l’arada, el trigo, la sal etc.), però més turística desprès (substitueixen dels hotels i els estrangers que venen de vacances). (ha estat un canvi molt radical que encara no s’ha digerit bé juntament amb la falta de consciència). I per exemple al cas de Menorca, no ha estat tan radical perquè ja tenia coses modernes abans (tenien indústries etc.), de manera que la transformació de les altres illes ha estat més lenta.
5)Que en el moment de l’arribada de la immigració, la població no hagués estat en una situació de diglòssia extrema. Que en lloc d’això hagués sabut de cultura popular, que li tinguessin aprecio a la seva llengua, que la haguessin parlat de manera natural i que la gent hagués tingut consciència per la llengua que parlaven”.
En definitiva, es tracta de parlar la nostra llengua amb el cap ven alt i amb tota la naturalitat i frescor del món. No hem de ser pesats ni queixar-nos tot el temps. Hem d’assumir-ho tal com és. Una llengua amb la mateixa dignitat que les demés.
Marc Europeu Comú de Referència
Bona tarda a tothom!
En aquesta entrada, us vull deixar un treball que vam realitzar de manera individual sobre el Marc Comú de Referència, en el qual parlo sobre l'aprenentatge de les llengües en contextos multilingües que, en el nostre cas, es tracta del català com a conseqüència de la influència del castellà i altres llengües que s'imposen cada vegada més com és el cas de l'anglés, entre d'altres
Aquí teniu el document en format PDF.
El Marc Europeu Comú de Referència
En aquesta entrada, us vull deixar un treball que vam realitzar de manera individual sobre el Marc Comú de Referència, en el qual parlo sobre l'aprenentatge de les llengües en contextos multilingües que, en el nostre cas, es tracta del català com a conseqüència de la influència del castellà i altres llengües que s'imposen cada vegada més com és el cas de l'anglés, entre d'altres
Aquí teniu el document en format PDF.
El Marc Europeu Comú de Referència
Planificació organitzativa!
Bona tarda a tothom!!
En aquesta nova entrada, vull presentar-vos un treball individual que vam realitzar per a l'assignatura d'Organització i gestió educativa, del primer any de carrera. En aquest treball, exposaré la planificació organitzativa d'una festa de carnaval i d'un viatge de final de curs tot i seguint els paràmetres organitzatius (anàlisi de necessitats, diagnòstic, decisió i programació).
Espero que us agradi!
Planificació_organitzativa_NievesT
En aquesta nova entrada, vull presentar-vos un treball individual que vam realitzar per a l'assignatura d'Organització i gestió educativa, del primer any de carrera. En aquest treball, exposaré la planificació organitzativa d'una festa de carnaval i d'un viatge de final de curs tot i seguint els paràmetres organitzatius (anàlisi de necessitats, diagnòstic, decisió i programació).
Espero que us agradi!
Planificació_organitzativa_NievesT
Subscriure's a:
Missatges (Atom)