divendres, 18 de febrer del 2011

Forum Sociologia: la postmodernitat

Comentari personal sobre la Postmodernitat

Segons la meva opinió, és un fet què avui dia vivim en una societat canviant. Hem passat en pocs anys, d’una època moderna a la postmodernitat. Aquesta nova etapa, es coneix amb el nom d'era tecnologitzada com a conseqüència dels avanços científics, però sobre tot, teconològics en quant a les noves tecnologies de la comunicació i informació.

Tot aquest canvi incessant i ràpid, ha trastocat l’estil de vida de les persones (ara anomenades clients més que no pas ciutadans) marcades per les noves tendències segons el que dicta la publicitat i els eslògans. És cert que pensem que som lliures però, realment ho som? Segons la meva opinió, les anomenades “mass medias” (televisió, Internet, telèfon) envien contínuament i de manera subliminal missatges que ens inciten a comprar encara que no ho necessitem. És el que anomenem societat consumista o del consum. A més a més, els nous aparells informàtics, ens controlen de manera constant, ja sigui pel carrer (mitjançant càmeres de vídeo vigilància) o a les nostres pròpies cases (a través dels registres per telèfon o Internet).

A més a més, tot aquest canvi continu fa que es produeixi una permanent incertesa, inestabilitat i inseguretat, entre d’altres que ens fa estar contínuament en alerta davant els nous aparells que puguin sortir al mercat. És el que anomenem societat del risc o bretxa social.

D’altra banda, cal destacar les conseqüències d’aquest fenomen als centres educatiu. Al parer, l’escola està perdent el paper hegemònic en matèria d’educació que fins ara l’hi pertanyia. Mentre que els mestres, es veuen sobre passats pels coneixement dels seus alumnes amb la qual cosa, s’han d’adaptar per tal d’entendre les noves tecnologies amb les que ara han de portar a terme el procés d’ensenyament/aprenentatge.

D’aquesta manera, l’escola no romandrà obsoleta i podrà avançar amb la societat. Aquesta, ha d’obrir les seves portes i finestres per tal de veure el que passar al món que l’envolta. És per això, que la funció del mestre també ha de canviar, ja que ara no només ha d’educar, sinó que ha d’ensenyar a seleccionar la informació què ja és a l’abast de tothom.

dilluns, 14 de febrer del 2011

Treballs individuals de Sociologia

Bona tarda a tothom!

En aquesta entrada penjaré els treballs individuals que vam realitzar per a l'assignatura de Sociologia, convivència i educació. Aquest document pdf recull els següents treballs: El comentari de les lectures d'uns documents i artícles cívics i sociològics; i la recensió del llibre "Educació, república i nueva ciudadanía" dels autors Colom y Rincón.

Espero que us agradi!

Treballs Individuals Sociologia_Nieves Tobaruela

Treballs grupals de Sociologia

Bona tarda a tothom!!

Aquí penjo els treballs grupals que vam realitzar les meves companyes i jo per a l'assignatura de Sociologia, conviència i educació. Aquest documents inclou els següents treballs: Un estudi sociològic d'un servei o programa d'educació no formal adreçat a nins i nines de zero a sis anys; un grapat de comentaris de textos sociològics i cívics; uns debats; i el comentari de la pel·lícula "Hoy empieza todo".

Esperem que us agradi!

treballs_grupals_grupE5_2

Quadern de Bitàcora

Bona tarda a tothom!!

En aquesta entrada penjaré el meu quadern de bitàcora per a l'assignatura d'Aprenentatge de les llengües en contextos multilígües. En aquest treball, exposaré tot el treball realitzat al llarg de les sessions aixó com tot allò aprés i diferents notícies recollides del diari o la premsa pitiüsa per tal de documentar el meu quadern amb notícies relacionades amb l'aprenentatge de les llengües en contextos multiñígües.

Aquesta feina duu al darrera moltes hores d'esforç i dedicació, amb la qual cosa espero que us agradi i us sigui útil, tant com a mi elaborar-ho. Gràcies pel vostre temps i espero que us agradi!

Quadern de bitàcora_Nieves Tobaruela

Entrevista a Bernat Joan

Bona tarda a tothom!!

En aquesta nova entrada us deixo l'entrevista que li varem fer les meves companyes i jo a l'escriptor Bernat Joan el dia de la seva visita a la nostra universitat.

1. Promoure i no imposar una llengua és antiliberal? Bernat Joan: “ Si penses que per competir en igualtat de drets necessites una llengua determinada, llavors sí és legítim imposar-la”.

2. Quines són les traves que ha trobat el català per a la normalització? Bernat Joan: “Qüestions històriques, com ara la guerra de successió, períodes de dictadura; que vivim en un món molt canviant, ja que en poc temps ha hagut grans canvis; l’arribada de comunitats lingüístiques diferents; no tenir òrgans de l’Estat a favor; mitjans de comunicació en contra, entre d’altres”.

3. Per què la llengua no es cuida com un edifici històric o un parc? Bernat Joan: “hi ha dos visions sobre la llengua: els que pensen que només és un simple sistema de transmissió comunicativa; i els que consideren (com jo) que no és només això, sinó també una manera d’entendre el món. Llavors, el no considerar la llengua com un parc protegit seria per la defensa de la primera visió de la llengua”.

4. Com afecta la globalització a la normalització lingüística del català? Bernat Joan: “D’una banda, tenir un món interconectat afavoreix aquelles llengües de major rang. Però, d’altra banda, també és una ocasió per mantenir llengües en situació precàries si s’utilitzen de manera adient les eines de la globalització. Per exemple Internet per fer curos a distància per aprendre el català”.

5. Per quès és excepcional el cas del català? Bernat Joan: “perquè no hi ha cap llengua a Europa amb 9.000 milions de parlants que no sigui oficial o que la comunitat que la parli no sigui un estat independent”.

6. Per què al País Valencià al català se li diu valencià? Bernat Joan: “Els valencians tenen consciència que allò que parlen és el mateix perquè si van a Catalunya els entenen, però quan els parlen del nom valencià diuen que no és el mateix que el català”. Helena Alvarado “se’ls ha posat el nom de valencià per la màxima de divideix i venceràs”.

7. Si algú et diu que el català no és eivissenc o a l’inrevés, que li respondries? Bernat Joan: “qualsevol amb una mica d’enteniment sobre les llengües pot veure clarament que l’eivissenc i el català sí és el mateix, ja que l’eivissenc és una variant geogràfica de la llengua estàndard que és el català”.

8. Cas de la llengua anglesa en front del català: Bernat Joan: “com ja sabem, el català no és oficial a diferència de l’anglès que sí ho és. A més a més, l’anglès és una llengua franca. Per tant, depèn d’allò que facem nosaltres a l’anglès perquè representi o no una amenaça per al català. Per exemple, si uns pares eivissencs parlen al seu fill en anglès, llavors sí serà una amenaça per al català.

9. Actitud que heu de tenir com a ensenyants: Bernat Joan: “1) ha d’esser exemplar; ha de ser positiva i davant les llengües; transmetre idees que sumin i no restin; dominar-ne moltes genera més facilitat per comprendre nous idiomes i poder comunicar-te millor amb el món; transmetre voluntat d’aprendre, entre altres”.

10. Fins a quin cert punt ajuda el tenir una actitud queixosa per a la normalització lingüística del català? Bernat Joan: “està bé reivindicar el nostre dret de normalitzar la llengua catalana però no s’ha de fer des d’un victimisme perquè encara t’ataquen més. (Hauríem de fer allò que va dir Kant: “fes amb els altres el que voldries que et facin a tu)”.

11. Què penses que s’hauria de fer amb els estrangers en matèria de llengua? Bernat Joan: “el tema de la immigració és competència de l’Estat. És a través de la convicció que la gent que arriba aprèn la nostra llengua. Realment, el que els estrangers aprenguin la nostra llengua s’aconsegueix per mitjà de la via associativa. Això vol dir: cursos per a la gent que arriba nova; acollides lingüístiques, que són cursos gratuïts que es fan per ensenyar la llengua del territori a la gent que acaba d’arribar a través del programa Profit, i que té llibertat d’horaris. A més a més, corre a càrrec de la secretaria per a l’organització.

12. Situació de l’eivissenc. Bernat Joan: “Hi ha moltes situacions socials on el català encara no és present com per exemple a les cartes dels restaurants. La situació de l’eivissenc és molt complexa i difícil perquè:
1)Encara perdura l’antiga diglòssia entre la població catalanoparlant (és on més perdura), ja que fan servir el castellà per a les coses formals com ara escrits, mentre que el català només el fan servir per als usos informals com ara parlar pel carrer.
2)Mentre sortim encara perdura la situació de diglòssia i, a més a més, ens convertim en una de les illes més turístiques. Amb la qual cosa, el no tenir una conscienciació de llengua prou definida, l’arribada de diferents comunitats lingüístiques encara la fan pitjor.
3)No tenir polítiques lingüístiques que recolzi la llengua del territori, de manera que la gent que és de l’illa s’ha d’adaptar a la llengua dels que venen de fora, en comptes de l’inrevés.
4)La transformació o el pas d’una societat industrial a una societat postindrustrial, ja que Eivissa era més tradicional abans que cap altra illa (subsistien de l’hort, l’arada, el trigo, la sal etc.), però més turística desprès (substitueixen dels hotels i els estrangers que venen de vacances). (ha estat un canvi molt radical que encara no s’ha digerit bé juntament amb la falta de consciència). I per exemple al cas de Menorca, no ha estat tan radical perquè ja tenia coses modernes abans (tenien indústries etc.), de manera que la transformació de les altres illes ha estat més lenta.
5)Que en el moment de l’arribada de la immigració, la població no hagués estat en una situació de diglòssia extrema. Que en lloc d’això hagués sabut de cultura popular, que li tinguessin aprecio a la seva llengua, que la haguessin parlat de manera natural i que la gent hagués tingut consciència per la llengua que parlaven”.

En definitiva, es tracta de parlar la nostra llengua amb el cap ven alt i amb tota la naturalitat i frescor del món. No hem de ser pesats ni queixar-nos tot el temps. Hem d’assumir-ho tal com és. Una llengua amb la mateixa dignitat que les demés.

Marc Europeu Comú de Referència

Bona tarda a tothom!

En aquesta entrada, us vull deixar un treball que vam realitzar de manera individual sobre el Marc Comú de Referència, en el qual parlo sobre l'aprenentatge de les llengües en contextos multilingües que, en el nostre cas, es tracta del català com a conseqüència de la influència del castellà i altres llengües que s'imposen cada vegada més com és el cas de l'anglés, entre d'altres

Aquí teniu el document en format PDF.

El Marc Europeu Comú de Referència

Planificació organitzativa!

Bona tarda a tothom!!

En aquesta nova entrada, vull presentar-vos un treball individual que vam realitzar per a l'assignatura d'Organització i gestió educativa, del primer any de carrera. En aquest treball, exposaré la planificació organitzativa d'una festa de carnaval i d'un viatge de final de curs tot i seguint els paràmetres organitzatius (anàlisi de necessitats, diagnòstic, decisió i programació).

Espero que us agradi!

Planificació_organitzativa_NievesT

Estudi del col·legi S'Olivera

Bon dia a totohom!!

Ara us penjaré un treball que vam realitzar el meu grup Sònia, Marta, Iratxe i jo per a l'assignatura d'Organització i gestió educativa. Amb aquest treball, pretenem fer un estudi dels diferents organs de govern i coordinació docent del centre, entrevistarem la directora per tal d'identificar la forma d'exercir la funció directiva, farem un anàlisi dels diferents espais del centre (il·lustrats per mitjà de fotografíes), parlarem sobre l'organització del centre escolar al que vam assistir nosaltres i, finalment, farem una avaluació individual de cadascuna de les integrants sobre pròpia actitud en vers l'organització i gestió d'un centre escolar.

Esperem que us agradi!

Estudi s'Olivera_GrupE4

Aquí teniu unes fotografíes del centre S'Olivera per tal que us faceu una imatge més acurada d'aquest centre tan magnífic!

- El col·legi per fora:


- L'entrada:


- Cada classe és única!


- Un aula d'infantil


- Una sala d'espera i tot!


- Quina quantitat de projectes!


- Aquesta escola pareix un poble. Cada passadís té nom d'un carrer diferent!!


- Aula artística!!


- La biblioteca


- Aula de música


- El gimnàs


- L'hort!


- Zona de pati




Proyecto PISA & proyecto LECTOR

Hola a tothom i bon dia!!!

Aquí us penjo un treball que vam realitzar per a l'assignatura de llengua. Aquest treball va ser individual a sí que jo sóc l'única autora. Aquest tracta sobre el proyecte PISA & LECTOR i pretén recollir les dades en quant al nivell lectoscriptiu dels joves espanyols, en comparació amb altres païssos com ara Finlàndia. Per suposat, la inversió econòmica que es realitza en un i altre país, no té comparació.

Espero que us agradi!

Proyecto PISA&LECTOR NievesTobaruela

diumenge, 13 de febrer del 2011

Diari de psicologia

Bona nit a tothom!!!

En aquesta entrada us vull mostrar el meu diari de psicologia que vaig realitzar per a aquesta assignatura i que havíem d'entregar el dia de l'exàmen juntament amb el nostre portafoli. En aquest diari, exposo les meves vivències més personals sobre les classes d'aquesta assignatura així com tot el que he anat aprenent. Aquí només mostraré el format del meu diari, ja que allò que escric és una mica més personal. No obstant això, al bloc "Diari personal" hi apareixen algunes de les sessions que més em van agradar.

A més a més, he de dir que aquest diari va és molt especial per a mi d'una banda perquè hi exposo tots els meus sentiments més profunds i emotius sobre aquesta assignatura i tot allò relacinat amb la carrera i jo mateixa i, d'altra banda, perquè va ser un treball que vaig realitzar juntament amb el meu pare que em va ajudar en tot moment a realitzar-ho i a qui li dono les gràcies des de aquí.

Gràcies a aquesta experiència el meu pare i jo vam poder compartir un temps molt bonic que no sempre tenim per motius de treball i falta de temps i per això va ser tan especia. Per tot això, vaig posar moltes ganes en la confecció d'aquest diari i que ara explicaré una mica més detalladament sobre els materials emprats en la sava elaboració.

Espero que us agradi el meu diari tant com a mi fer-ho!

Quan l'Albert ens va proposar fer un diari sobre l'assignatura, vaig voler fer alguna cosa una mica especial. En un primer moment, el diari em va evocar a un temps llunyà i per això vaig decidir fer com una mena de manuscrit antic a mode de diari. És per això, que aquest està elaborat amb fusta tal i com podeu veure. Aquest material és una mica especial, ja que és flexible per tal de permetre obrir i tancar les pàgines amb major facilitat. En quant al color, tal i com podeu veure, és "aceite de teca" que es fa servir molt per enbellir els mobles de casa. Les lletres , com podeu veure, estan en relleu. Això ho he aconseguit utilitzant "arcilla" i donant-li la forma desitllada (la qual cosa va costar molt perquè es quedava aferrada als dits) i ho he cobert amb pintura acrílica de color dorat per tal de donar aquest ambient antic que jo volia. Llavors, li vaig aferrar una rosa disecada per donar un aspecte més decoratiu. Un altre detall que em sembla molt acertat, ja que segueix amb la idea de manuscrit, és un llaç que amarra les fulles i que serveix per tancar el diari. Aquest està impregnat amb cera de vela. Com ja sabeu, antigament els segells que es feien servir a les cartes els fèien amb cera per tal de tancar els sobre o llibres. Llavors, tal i com podeu veure a l'extrem esquerd del diari, li vam aferrar unes cordes reciclades, ja que formaven part d'un test de la meva mare. Aquestes tenen un color adorat que segueix amb l'etil que li vull donar. Per últim, cal parlar del pal. Aquest és molt important perquè, encara que sembla de decoració, compleix una funció molt importantm i és que subjecta tots els folis que hi ha a dins del diari amb aquesta corda dorada per tal que tot quedi ben subjecte. Veritat que no ho havíeu imaginat?



A continuació, una vegada passem la portada del diari, podem veure la primera pàgina d'aquest. Aquestes pàgines estan elaborades amb un material paregut semblant al paper de pergamí per seguir amb la idea d'un manuscrit antic. En ell podem veure el títol que he elegit per al meu diari. Aquest, com no podia ser de cap altra manera, està en llatí i diu així: Alter ego. Animus confidenti (un segon en la intimitat). Bé, com podeu veure aquest títol també té la seva explicació i el seu perquè. D'una banda, alter ego vol dir en llatí "mi otro yo". Amb això vull dir que qui parla a aquest diari és "mi otro yo", és a dir, "mi yo produndo, de dentro, aquel que piensa i siente". I, d'altra banda, Animus confidenti que en llatí vol dir "con ánimo de confidencia". He elegit aquestes paraules , perquè amb aquest diari vull exposar les meves confidències més íntimes. I per últim, un segundo en la intimidad que també em va agradar molt perquè fa referència a la part més íntima: la dels meus pensaments.



Com podem veure, a la següent pàgina que també és de paper de pergamí, hi podem trobar una mena d'introducció al diari. Aquesta no és una introducció qualsevol, sinó que pretén simular aquesta idea de manuscrit antic. Aquí teniu la introducció perquè la vegeu millor:

Ben vingut estimat lector a l’aventura en la que t’has embarcat. Ha sigut vostè l’afortunat que ha aconseguit trobar el manuscrit de fa més de 1.000 anys, el qual no s’ha obert mai anteriorment. Per tant, seràs el primer en descobrir les meravelles que s’entreveuen en ell.

Esperem que estigui preparat per conèixer l’obscur secret que guarda la ment d’una estudiant de primer any de carrera, on parla sobre l’assignatura de Desenvolupament Cognitiu i Lingüístic de la primera infància, perquè li asseguro que no quedarà indiferent després d’haver-ho llegit.

En ell, podrà desvetllar totes les inquietuds, temors i amargures que la protagonista ha viscut al llarg del curs. Però també les emocions, ganes i il•lusions per l’aprenentatge.

Bon viatge i ben vingut a........

la meva ment.




A continuació, podem trobar les fulles on exposo el meu diari. Aquestes són de color rosa, ja que un diari sol dur aquest color. Cada dia té un títol diferent segons allò que m'ha inspirat aquell dia i, he de dir, que n'hi ha de molts creatius.



Finalment, a la darrera pàgina (també de pergamí) podem trobar una mena d'acomiadament amb unes paraules en llatí que diuen: Quod scripsi scripsi, que vol dir "lo que está escrito, escrito queda" i que em va agradar molt la rotunditat de les paraules i les vaig emprar per al final del meu diari.

Portafoli de psicologia

Hola a tothom!!!

Aquí teniu el meu portafoli de l'assignatura de desenvolupament cognitiu i lingüístic per a la primera infància. En ell podreu trobar una síntesis de totes les lectures realitzades durant l'assignatura i un glossari amb molt de vocabulari vinculat amb el desenvolupament cognitiu i lingüñístic.

Espero que us agradi.

Portafoli_Psicologia_Nieves

divendres, 11 de febrer del 2011

Forum Sociologia: el professor Palos

Text del professor Palos:
"Parece que la definición de paz no tendrá que ver tan solo con que no haya guerra, hecho que por descontado es imprescindible para el desarrollo. Esto sería una concepción muy frágil y un tanto negativa en cuanto que concebirla solamente como la ausencia de guerra sería indicativo de una cultura de violencia. La paz es una forma de interpretar las relaciones sociales y una forma de resolver los conflictos que la misma diversidad que se presenta en la sociedad hacen inevitables. Y cuando hablamos de conflictos, no nos referimos tan sólo al conflicto bélico sino también a la contraposición de intereses entre personas o grupos o las diferentes formas de entender el mundo. Nos referimos al conflicto como un hecho natural de las relaciones sociales por lo que la solución de estos conflictos no puede ser mediante la violencia pues estaríamos asegurando de forma permanente una sociedad violenta. Tampoco los mecanismos de solución establecidos por la sociedad pueden dilatarlos tanto como para que estos conflictos deriven en violencia o conflicto armado. Por tanto la paz sería evidentemente una ausencia de guerra, pero ante todo y como estructura preventiva, la paz sería un estado activo de toda sociedad en la búsqueda de una sociedad más justa. En esta sociedad los mecanismos para resolver los conflictos deberían ser los propios de las capacidades que la inteligencia humana nos permite como: la comunicación, el diálogo y la cooperación. Estas capacidades consideradas las básicas de una cultura de la paz, deberían ser aplicadas en todos los ámbitos y escalas de la sociedad: en la familia, en la empresa, en la política y también a nivel local y a nivel internacional."

Aportació personal:
Segons la meva opinió, tal i com afirma el professor Palos, el concepte de ciutat pacifica no només fa referència al fet que no hi hagi guerres (ja que es tractaria doncs únicament d’una cultura de la no violència), sinó també que es desenvolupi de forma més justa fomentada en la pau entre els diferents grups socials (que per sí sols ja presenten divergències). És per això que estic totalment d’acord amb l’afirmació de l’autor quan diu: “ La paz es una forma de interpretar las relaciones sociales y una forma de resolver los conflictos que la misma diversidad que se presenta en la sociedad hacen inevitables”.

Per tant, tal i com afirma Palos, el camí per arribar a una societat més justa y més pacífica és la d’arribar a un consens mitjançant la comunicació, el diàleg i la cooperació dels grups socials. Capacitats que són alhora considerades bàsiques per a una cultura de la pau.

A més a més, he d’afegir que nosaltres com a futurs i futures educadores, hem de tenir molt present la pau al nostre món és un camí llarg, difícil i lent que encara s’ha de recórrer i per això no hem de caure en l’error de voler universalitzar el concepte de pau, sinó que hem de començar pel microsistema (tal i com afirmà Juan Carles a classe), és a dir, a l’escola i les famílies. Per tal d’arribar finalment al que anomenaríem macrosistema, és a dir, el món sencer.

En definitiva, segons la meva opinió, com a futures educadores crec fermament que hem de ser activistes , és a dir, moure’ns per tal de reivindicar els nostres drets com a éssers humans per tal d’arribar a un societat més justa i pacífica fonamentada en els valors cívics, polítics i socials per tal de garantir un món millor a les nostres futures generacions.